Festes de Sant Antoni d’Alaró

Ball de Dimonis (colla de dimonis) / Ajuntament d’Alaró / Obreria / Veïnat d’Alaró

Català de Mallorca

Alaró

Carrers del centre històric d’Alaró

39.705556, 2.788889

La celebració de Sant Antoni a Alaró consta d’una programació de tres dies. El dijous abans de la revetla es duu a terme la Picarolada, que és una mena de crida a la festa i que és promoguda pel Ball de Dimonis, la colla de dimonis local. Té lloc l’horabaixa i la protagonitzen diversos infants vestits de dimonis. La indumentària que porten, basada en una d’antiga santantoniera, només s’empra aquest dia. Els infants també són els encarregats de portar la somera de sant Antoni, una figura de bestiari que surt des del 2011. Un altre dels infants es vesteix de sant Antoni. Algunes desenes de veïnats es congreguen a la plaça de la vila. S’encén un fogueró i es fa una cercavila pels carrers del poble, acompanyats de dos infants que sonen un grall i un timbal. Alguns dels dimonis encenen graneres tradicionals amb el foc. Es preparen bidons per poder torrar més tard. El vespre de dia 16, revetla de Sant Antoni, es fan foguerons i torrada als carrers del poble. Es fa una cercavila infantil i l’encesa del fogueró de plaça corre a càrrec dels infants de la colla de dimonis. Hi són també na Marranxeta, una bèstia de foc infantil; les Someriues, una mena de cavallets infantils, i la somera de sant Antoni. Entitats, partits polítics, bars i particulars organitzen els foguerons; l’Ajuntament s’encarrega de la part logística. Cada any, un glosador de prestigi escriu unes gloses versant sobre set temàtiques diferents (en referència als set pecats capitals). Els versos es reciten a les 21.30 h a la plaça de la vila. A les 22.30 h hi ha correfoc, amb la colla de dimonis (adults) i na Marranxa, una bèstia de foc. Dia 17 es fan les beneïdes davant el portal de l’església. La parròquia les organitza. El temple s’enramella, es treu una imatge de sant Antoni i també es passa la bacina (a fi de recollir doblers per a la parròquia). Durant la benedicció dels animals, es reparteixen bosses de borregos —unes pastes dolces típiques de la localitat fetes pel forn Ca na Juanita— i uns pasquins amb l’estampa del sant i els goigs (tot i que no es canten). Cada tres anys, dia 16 dematí, es fan les Matinades. A les 7.30 h del matí es fa el primer toc de timbal a ca la Diablessa i després, cada hora, amollen petards a diferents llocs del poble, on es presenta una novetat relacionada amb els dimonis (el disseny d’un mocador nou, una recepta nova d’oli coent, una exposició, etc.).

La celebració de Sant Antoni a Alaró ha anat creixent des de la dècada del 1980. Això, en gran part gràcies a l’aparició de  colles noves de dimonis. Durant les dues dècades anteriors la festa gairebé havia desaparegut. Antigament hi havia molta tradició i, de fet, hi ha hagut diverses troballes de patrimoni material que ho recorden, així com també la presència de taus (creus de sant Antoni) a les façanes de bastants domicilis. L’orde dels ermitans de sant Antoni estava establerta al castell d’Alaró. L’Obreria de Sant Antoni era rica. La pagesia va anar perdent força a Alaró per l’ascens del teixit industrial el segle xix. Durant la dècada del 1950 venien glosadors externs a fer cançó improvisada. Com en altres indrets de la Mallorca, el turisme tingué el seu impacte en manifestacions de cultura immaterial i la festa de Sant Antoni a Alaró no en degué ser una excepció. La revifada més important de la festa es produí amb la fundació de la Colla de Dimonis actual, l’any 1998.

Un dels aspectes principals a destacar és l’activitat associativa que duu a terme durant tot l’any la Colla de Dimonis d’Alaró. Aquesta activitat, més enllà d’organitzar i de convocar les festes de Sant Antoni, permet disposar de capital humà, així com crear i mantenir les figures de bestiari, la vestimenta i altre material festiu.

Colla de Dimonis, Obreria de Sant Antoni, Ajuntament, bars, entitats, partits polítics, particulars

Altres celebracions al voltant de sant Antoni (a molts municipis de l’illa), correfocs, colles de dimonis, plaça de la vila

La religiositat (catòlica) de la festa de Sant Antoni resta en un segon terme i ha estat desplaçada per un sentiment de caràcter cívic i identitari.

Es tracta d’una manifestació arrelada, amb bona acollida i estima de la població local i insular.

De la Rosa, M. (2010). «Sant Antoni a Mallorca: Seny i rauxa d’una festa arrelada». Caramella: revista de música i cultura popular, (23), 5.

22-01-2024

Marcel Pich Esteve

Marcel Pich Esteve