La celebració del pancaritat al castell d’Alaró
La celebració del pancaritat al castell d’Alaró
Vídeos
IPCIM_ALARO_005_001
IPCIM_ALARO_005_002
IPCIM_ALARO_005_003
IPCIM_ALARO_005_Entrevista
Identificació
Codi
IPCIM_ALARO_005
Denominació
La celebració del pancaritat al castell d’Alaró
Grup i/o comunitat
Associació Voluntaris del Castell d’Alaró, parròquia de Sant Bartomeu i veïnats d’Alaró en general
Categoria
Festes, creences, rituals i cerimònies
Altres denominacions
Diumenge de l’Àngel o Festa de l’Àngel
Idioma d'expressió / variant dialectal
Català de Mallorca
Descripció breu
El segon diumenge de Pasqua, també conegut com a Diumenge de l’Àngel és el dia en què els veïnats d’Alaró celebren el seu pancaritat. Cada any els alaroners, acompanyants també de molta gent de pobles veïnats, pugen al castell d’Alaró, per celebrar una jornada festiva i de germanor. Allà se succeeixen una sèrie d’activitats, com l’eucaristia a la capella de la Mare de Déu del Refugi, jocs tradicionals per als més menuts i un dinar que normalment elabora l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró.
Localització
Municipi
Alaró
Localització
Castell d’Alaró
Descripció de la localització / espai
El castell d’Alaró s’aixeca al puig del mateix nom. És una fortalesa defensiva anterior a la dominació musulmana, ja que quan hi arribaren, el 902, en aquest indret hi hagué resistència al llarg de vuit anys i sis mesos. D’igual manera, va ocórrer amb la conquesta cristiana de 1229, per la qual cosa fou lloc de resistència dels darrers musulmans a l’illa. En el conflicte entre el regne de Mallorca i el regne d’Aragó, l’any 1285 el castell fou assaltat per les tropes d’Alfons III. Caigueren en la defensa del castell Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa, que el poble identificà com a màrtirs i arribaren a tenir culte popular. Al llarg dels segles xiv i xv, la construcció caigué en una decadència lenta, malgrat tenir una guarnició militar fixa, que es perllongà fins el 1741. Des del 1622 hi tingué rellevància devocional, a causa de la construcció d’un oratori dedicat a la Mare de Déu del Refugi.
Georeferenciació
Datació
Data de realització
Segon diumenge de Pasqua, també conegut com a Diumenge de l’Àngel
Periodicitat
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat
El segon diumenge de Pasqua, també conegut com de l’octava de Pasqua, o popularment a Mallorca anomenat Diumenge de l’Àngel, és el diumenge següent a la celebració de la resurrecció de Jesucrist segons l’Església catòlica. La data de Pasqua és movible, ja que depèn del cicle lunar. Se celebra sempre el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera. A partir d’aquesta data s’ordenen, per tant, les fetes movibles.
Descripció
Descripció general
El poble d’Alaró celebra el seu pancaritat cada Diumenge de l’Àngel. Aquesta festa popular, coordinada per l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró, amb la col·laboració de la parròquia i el patrocini de l’Ajuntament, consisteix en una jornada lúdica i de germanor en el castell d’Alaró i entorn de la capella de la Mare de Déu del Refugi. El programa d’activitats s’inicia amb la pujada a l’oratori, a manera de peregrinació. La gent que pot, s’encamina cap al castell fent la ruta senderista pels camins. En arribar, a les 12.00 h, es fa una missa. La celebració sol tenir lloc a l’atri o porxo de l’oratori, per aplegar un grup gros d’assistents. A continuació, s’organitzen jocs tradicionals, com ara la rompuda d’olles, i se serveix una picada habitual, oferta pels voluntaris. La gent aprofita per berenar de panada, rubiol o crespell. Pel que fa al dinar, darrerament és costum que els voluntaris preparin paelles o fideuades, perquè tots els assistents puguin compartir taula plegats. El preu del dinar és simbòlic.
Història i transformacions de l'element
En el cas d’Alaró, es desconeix l’origen de la peregrinació pasqual al castell, encara que sabem que el 1622 es construí la capella o l’ermita i, des d’aquell moment, es convertí en un lloc de pelegrinatge local. El poble d’Alaró celebra dues jornades festives al castell, la primera el pancaritat per Pasqua, i el setembre, entorn de la festa del dia 12, la diada de la Mare de Déu. Amb la creació de l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró es va formar un grup estable per dinamitzar la vida cultural al castell, mantenir les tradicions i ajudar en la conservació física de les instal·lacions i de l’espai natural. Devers l’any 2004 o 2005, aquesta associació assumí l’organització del pancaritat i volgué introduir la preparació de paelles per retornar al poble el caràcter de dinar compartit. L’associació recull un sentiment antic d’estima i de col·laboració dels veïnats vers el castell, manifestat al llarg dels anys amb actuacions concretes.
Matèria primera
Pel que fa al berenar de panades i rubiols, i al dinar de paella o fideuada, són necessaris els ingredients amb els quals preparar aquests plats.
Processos i preparatius
Prèviament, els Voluntaris del Castell i la parròquia han preparat i disposat de tots els elements, els objectes i les infraestructures necessàries per celebrar el pancaritat. Aquells estris que no són presents a l’hostatgeria es pugen des del poble, així com tots els aliments i les begudes que es compartiran durant la jornada. Igualment, el mateix dia es munta la paradeta per a la picada i tot allò necessari per al dinar.
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
La celebració dels pancaritats té com a objectiu fomentar la germanor entre els veïnats, alhora que se celebra la Pasqua en un context cultural i identitari. La relació del poble amb l’indret de celebració és una clara relació d’espai, de festa i d’identitat, ja que cada poble té el seu lloc de peregrinació, que no comparteix amb cap altre, i un dia assenyalat.
Distribució / consum
Els Voluntaris del Castell preparen cartells que es comparteixen i que també són presents en les xarxes socials. És comú que famílies senceres hi participin, amb membres de totes les edats. També es fan presents veïnats de la contrada, de diversos pobles dels voltants que volen viure la festa.
Ofici / coneixements tècnics
Podem identificar específicament els coneixements de cuina.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
S’utilitzen cadires i taules per poder dinar.
Pel que fa a la cuina, se sol utilitzar sistema de gas portàtil. I pel que fa a la infraestructura, se solen emprar algunes estances del refugi del castell.
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
La festa és organitzada per l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró, amb la col·laboració de la parròquia i el patrocini de l’Ajuntament del poble.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
Durant les feines de recerca i d’excavació arqueològica s’han trobat restes d’època talaiòtica en l’entorn del castell. Això vol dir que la presència humana en aquest indret és molt antiga, i justificaria que en temps de la dominació romana s’hi construís qualque tipus de fortificació. Malgrat això, la documentació més antiga ens parla del castell entorn el s. x, en el context de la resistència illenca enfront de l’ocupació musulmana. Aquests tipus de castells roquers han esdevingut en la història de l’illa punts de resistència, especialment per les dificultats orogràfiques. Així ocorregué també durant la conquesta cristiana i en les diverses lluites entre els regnes cristians en l’època medieval.
L’any 1622, arran de la construcció de la capella de la Mare de Déu del Refugi, es convertí en un lloc de pelegrinatge local. A més, la presència d’una comunitat d’ermitans fomentà que la gent pujàs al castell i hi romangués un dia o més, com un indret de retir espiritual. En els darrers temps, els ermitans deixaren el lloc per manca de vocacions i fou un donat l’encarregat de mantenir l’hostatgeria, molt sol·licitada ara pels excursionistes. Actualment consta de 30 places. El conjunt de murades roman a l’espera d’una restauració molt necessària. El camí que puja cap al castell, ara una de les rutes senderistes i d’excursió més popular de Mallorca, està empedrada i es compon d’escalons i de costes, en alguns moments ben empinades.
Ús i funció
Funció representativa
Precisions d'ús i funció
La celebració de Pasqua és una festa molt importat dins el calendari cristià i, alhora, dins la cultura mallorquina. El pancaritat és una forma de socialitzar i de celebrar plegats. Sigui motivat per un element religiós o, simplement, per la trobada cultural, el pancaritat és una festa pròpia del poble on reviure la identitat cultural.
Participants / executants
Associació Voluntaris del Castell d’Alaró, comunitat parroquial, veïnats del poble d’Alaró i de la contrada. S’hi poden congregar-se varis centenars de persones.
Interpretació
Significació simbòlica
Les celebracions de Pasqua són festes joioses, després del temps penitencial de la quaresma i la Setmana Santa. És l’alegria després del dol, per això, encara que no sigui motivat pel vessant religiós, la festa convida a la celebració pública, a compartir i fer comunitat. Els pancaritats recorden com, en el context pasqual, calia compartir amb els necessitats i celebrar plegats la bona nova de la resurrecció.
El pancaritat d'Alaró és una mostra de celebració popular, on gent diversa en edat i condició, comparteix taula i festa. Tenen un sentiment comú i fan poble. Més enllà del valor religiós, la celebració serveix com a element cohesionador i reivindicador del sentiment de poble, ja que és una de les festes assenyalades dins el calendari festiu local. Celebrar el pancaritat al castell uneix els alaroners amb les seves arrels, tan antigues com les restes talaiòtiques que allà s'han descobert. L'indret juga un paper clau, com un espai propi i identitari del poble. L'existència de la capella de la Mare de Déu del Refugi reforça el discurs religiós i, alhora, el caràcter de peregrinació. La identificació com a patrona és també un valor cohesionador i identitari per als alaroners.
Significació socioeconòmica
Cal destacar que els plats del dinar tenen un preu simbòlic de pocs euros, ja que estan patrocinats per l’Ajuntament d’Alaró.
Salvaguarda
Transmissió
La festa està plenament incorporada dins el calendari festiu del poble. Els veïnats la tenen molt interioritzada i hi participen, generació rere generació.
Viabilitat / riscs
No presenta cap risc immediat, ja que els col·lectius implicats fan feina per mantenir-la i la participació és notable. És cert que cal reivindicar els elements propis i identitaris del poble i de Mallorca, com per exemple els jocs populars, la trencada d’olles o el ball de bot. És necessari incorporar noves generacions en l’organització de la festa, ja que pot haver-hi, a mitjà termini, una falta de relleu.
Valoració de l'individu / grup / comunitat
Jordi Gelabert Crespí és veïnat d’Alaró i president de l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró. Té seixanta anys. Valora positivament la festa i explica que la celebració implica una preparació i dedicació extra de l’associació. El poble sempre respon a la crida de festa i resulta un dia molt alegre i participatiu. És cert que manca una implicació més directa dels joves, i el mateix Gelabert assumeix que el grup actual de l’associació torna gran. Això no obstant, ell heretà l’estima pel castell del seu pare i espera que les noves generacions també assumeixin la dedicació pel seu poble i per les seves tradicions.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Voluntaris del Castell d’Alaró prepara uns cartells per a la difusió, que també es comparteix en les xarxes socials.
Protecció juridicoadministrativa / reconeixement patrimonial
No consten.
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
No consten.
Recursos documentals
Bibliografia
FULLANA, Pere; TUR, Margalida; VILLALONGA, Andreu Josep (1999). Guia dels pobles de Mallorca. Alaró. Hora nova. Palma.
GUASP GELABERT, Bartomeu (1968). Nuestra Señora del Refugio en el castillo de Alaró. Im. Sagrados Corazones. Palma.
Guia de pancaritats i ermites de Mallorca. (2008). Gràfiques Gelabert. Sa Pobla.
SASTRE RAYO, Gabriel; ORDINAS MARI, Antònia (1979). Alaró: Aspectes històrics, costums i tradicions. Editorial Cort. Palma.
IPCIM_ALARO_005_001
IPCIM_ALARO_005_002
IPCIM_ALARO_005_003
IPCIM_ALARO_005_Entrevista
Informació tècnica
Data de realització
28-04-2024
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
Miquel Frontera Serra i Juan José Soler Martínez
Persona validadora
Marina Calvo Pérez; LABRIT PATRIMONI (Klara Larruzea i Gaizka Aranguren)
Persones redactores de la fitxa
Juan José Soler Martínez
La celebració del pancaritat al castell d’Alaró
La celebració del pancaritat al castell d’Alaró
Vídeos
IPCIM_ALARO_005_001
IPCIM_ALARO_005_002
IPCIM_ALARO_005_003
IPCIM_ALARO_005_Entrevista
Identificació
Codi
Denominació
Grup i/o comunitat
IPCIM_ALARO_005
La celebració del pancaritat al castell d’Alaró
Associació Voluntaris del Castell d’Alaró, parròquia de Sant Bartomeu i veïnats d’Alaró en general
Categoria
Altres denominacions
Idioma d'expressió / variant dialectal
Festes, creences, rituals i cerimònies
Diumenge de l’Àngel o Festa de l’Àngel
Català de Mallorca
Descripció breu
El segon diumenge de Pasqua, també conegut com a Diumenge de l’Àngel és el dia en què els veïnats d’Alaró celebren el seu pancaritat. Cada any els alaroners, acompanyants també de molta gent de pobles veïnats, pugen al castell d’Alaró, per celebrar una jornada festiva i de germanor. Allà se succeeixen una sèrie d’activitats, com l’eucaristia a la capella de la Mare de Déu del Refugi, jocs tradicionals per als més menuts i un dinar que normalment elabora l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró.
Localització
Municipi
Localització
Descripció de la localització / espai
Alaró
Castell d’Alaró
El castell d’Alaró s’aixeca al puig del mateix nom. És una fortalesa defensiva anterior a la dominació musulmana, ja que quan hi arribaren, el 902, en aquest indret hi hagué resistència al llarg de vuit anys i sis mesos. D’igual manera, va ocórrer amb la conquesta cristiana de 1229, per la qual cosa fou lloc de resistència dels darrers musulmans a l’illa. En el conflicte entre el regne de Mallorca i el regne d’Aragó, l’any 1285 el castell fou assaltat per les tropes d’Alfons III. Caigueren en la defensa del castell Guillem Capello (Cabrit) i Guillem Bassa, que el poble identificà com a màrtirs i arribaren a tenir culte popular. Al llarg dels segles xiv i xv, la construcció caigué en una decadència lenta, malgrat tenir una guarnició militar fixa, que es perllongà fins el 1741. Des del 1622 hi tingué rellevància devocional, a causa de la construcció d’un oratori dedicat a la Mare de Déu del Refugi.
Georeferenciació
Datació
Data de realització
Periodicitat
Descripció de la data de realització / periodicitat
Segon diumenge de Pasqua, també conegut com a Diumenge de l’Àngel
Anual
El segon diumenge de Pasqua, també conegut com de l’octava de Pasqua, o popularment a Mallorca anomenat Diumenge de l’Àngel, és el diumenge següent a la celebració de la resurrecció de Jesucrist segons l’Església catòlica. La data de Pasqua és movible, ja que depèn del cicle lunar. Se celebra sempre el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera. A partir d’aquesta data s’ordenen, per tant, les fetes movibles.
Descripció
Descripció general
El poble d’Alaró celebra el seu pancaritat cada Diumenge de l’Àngel. Aquesta festa popular, coordinada per l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró, amb la col·laboració de la parròquia i el patrocini de l’Ajuntament, consisteix en una jornada lúdica i de germanor en el castell d’Alaró i entorn de la capella de la Mare de Déu del Refugi. El programa d’activitats s’inicia amb la pujada a l’oratori, a manera de peregrinació. La gent que pot, s’encamina cap al castell fent la ruta senderista pels camins. En arribar, a les 12.00 h, es fa una missa. La celebració sol tenir lloc a l’atri o porxo de l’oratori, per aplegar un grup gros d’assistents. A continuació, s’organitzen jocs tradicionals, com ara la rompuda d’olles, i se serveix una picada habitual, oferta pels voluntaris. La gent aprofita per berenar de panada, rubiol o crespell. Pel que fa al dinar, darrerament és costum que els voluntaris preparin paelles o fideuades, perquè tots els assistents puguin compartir taula plegats. El preu del dinar és simbòlic.
Història i transformacions de l'element
Matèria primera
Processos i preparatius
En el cas d’Alaró, es desconeix l’origen de la peregrinació pasqual al castell, encara que sabem que el 1622 es construí la capella o l’ermita i, des d’aquell moment, es convertí en un lloc de pelegrinatge local. El poble d’Alaró celebra dues jornades festives al castell, la primera el pancaritat per Pasqua, i el setembre, entorn de la festa del dia 12, la diada de la Mare de Déu. Amb la creació de l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró es va formar un grup estable per dinamitzar la vida cultural al castell, mantenir les tradicions i ajudar en la conservació física de les instal·lacions i de l’espai natural. Devers l’any 2004 o 2005, aquesta associació assumí l’organització del pancaritat i volgué introduir la preparació de paelles per retornar al poble el caràcter de dinar compartit. L’associació recull un sentiment antic d’estima i de col·laboració dels veïnats vers el castell, manifestat al llarg dels anys amb actuacions concretes.
Pel que fa al berenar de panades i rubiols, i al dinar de paella o fideuada, són necessaris els ingredients amb els quals preparar aquests plats.
Prèviament, els Voluntaris del Castell i la parròquia han preparat i disposat de tots els elements, els objectes i les infraestructures necessàries per celebrar el pancaritat. Aquells estris que no són presents a l’hostatgeria es pugen des del poble, així com tots els aliments i les begudes que es compartiran durant la jornada. Igualment, el mateix dia es munta la paradeta per a la picada i tot allò necessari per al dinar.
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
Distribució / consum
Ofici / coneixements tècnics
La celebració dels pancaritats té com a objectiu fomentar la germanor entre els veïnats, alhora que se celebra la Pasqua en un context cultural i identitari. La relació del poble amb l’indret de celebració és una clara relació d’espai, de festa i d’identitat, ja que cada poble té el seu lloc de peregrinació, que no comparteix amb cap altre, i un dia assenyalat.
Els Voluntaris del Castell preparen cartells que es comparteixen i que també són presents en les xarxes socials. És comú que famílies senceres hi participin, amb membres de totes les edats. També es fan presents veïnats de la contrada, de diversos pobles dels voltants que volen viure la festa.
Podem identificar específicament els coneixements de cuina.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
S’utilitzen cadires i taules per poder dinar.
Pel que fa a la cuina, se sol utilitzar sistema de gas portàtil. I pel que fa a la infraestructura, se solen emprar algunes estances del refugi del castell.
La festa és organitzada per l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró, amb la col·laboració de la parròquia i el patrocini de l’Ajuntament del poble.
Durant les feines de recerca i d’excavació arqueològica s’han trobat restes d’època talaiòtica en l’entorn del castell. Això vol dir que la presència humana en aquest indret és molt antiga, i justificaria que en temps de la dominació romana s’hi construís qualque tipus de fortificació. Malgrat això, la documentació més antiga ens parla del castell entorn el s. x, en el context de la resistència illenca enfront de l’ocupació musulmana. Aquests tipus de castells roquers han esdevingut en la història de l’illa punts de resistència, especialment per les dificultats orogràfiques. Així ocorregué també durant la conquesta cristiana i en les diverses lluites entre els regnes cristians en l’època medieval.
L’any 1622, arran de la construcció de la capella de la Mare de Déu del Refugi, es convertí en un lloc de pelegrinatge local. A més, la presència d’una comunitat d’ermitans fomentà que la gent pujàs al castell i hi romangués un dia o més, com un indret de retir espiritual. En els darrers temps, els ermitans deixaren el lloc per manca de vocacions i fou un donat l’encarregat de mantenir l’hostatgeria, molt sol·licitada ara pels excursionistes. Actualment consta de 30 places. El conjunt de murades roman a l’espera d’una restauració molt necessària. El camí que puja cap al castell, ara una de les rutes senderistes i d’excursió més popular de Mallorca, està empedrada i es compon d’escalons i de costes, en alguns moments ben empinades.
Ús i funció
Precisions d'ús i funció
Participants / executants
Funció representativa
La celebració de Pasqua és una festa molt importat dins el calendari cristià i, alhora, dins la cultura mallorquina. El pancaritat és una forma de socialitzar i de celebrar plegats. Sigui motivat per un element religiós o, simplement, per la trobada cultural, el pancaritat és una festa pròpia del poble on reviure la identitat cultural.
Associació Voluntaris del Castell d’Alaró, comunitat parroquial, veïnats del poble d’Alaró i de la contrada. S’hi poden congregar-se varis centenars de persones.
Interpretació
Significació simbòlica
Significació socioeconòmica
Les celebracions de Pasqua són festes joioses, després del temps penitencial de la quaresma i la Setmana Santa. És l’alegria després del dol, per això, encara que no sigui motivat pel vessant religiós, la festa convida a la celebració pública, a compartir i fer comunitat. Els pancaritats recorden com, en el context pasqual, calia compartir amb els necessitats i celebrar plegats la bona nova de la resurrecció.
El pancaritat d'Alaró és una mostra de celebració popular, on gent diversa en edat i condició, comparteix taula i festa. Tenen un sentiment comú i fan poble. Més enllà del valor religiós, la celebració serveix com a element cohesionador i reivindicador del sentiment de poble, ja que és una de les festes assenyalades dins el calendari festiu local. Celebrar el pancaritat al castell uneix els alaroners amb les seves arrels, tan antigues com les restes talaiòtiques que allà s'han descobert. L'indret juga un paper clau, com un espai propi i identitari del poble. L'existència de la capella de la Mare de Déu del Refugi reforça el discurs religiós i, alhora, el caràcter de peregrinació. La identificació com a patrona és també un valor cohesionador i identitari per als alaroners.
Cal destacar que els plats del dinar tenen un preu simbòlic de pocs euros, ja que estan patrocinats per l’Ajuntament d’Alaró.
Salvaguarda
Transmissió
Viabilitat / riscs
Valoració de l'individu / grup / comunitat
La festa està plenament incorporada dins el calendari festiu del poble. Els veïnats la tenen molt interioritzada i hi participen, generació rere generació.
No presenta cap risc immediat, ja que els col·lectius implicats fan feina per mantenir-la i la participació és notable. És cert que cal reivindicar els elements propis i identitaris del poble i de Mallorca, com per exemple els jocs populars, la trencada d’olles o el ball de bot. És necessari incorporar noves generacions en l’organització de la festa, ja que pot haver-hi, a mitjà termini, una falta de relleu.
Jordi Gelabert Crespí és veïnat d’Alaró i president de l’associació Voluntaris del Castell d’Alaró. Té seixanta anys. Valora positivament la festa i explica que la celebració implica una preparació i dedicació extra de l’associació. El poble sempre respon a la crida de festa i resulta un dia molt alegre i participatiu. És cert que manca una implicació més directa dels joves, i el mateix Gelabert assumeix que el grup actual de l’associació torna gran. Això no obstant, ell heretà l’estima pel castell del seu pare i espera que les noves generacions també assumeixin la dedicació pel seu poble i per les seves tradicions.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Protecció juridicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
Voluntaris del Castell d’Alaró prepara uns cartells per a la difusió, que també es comparteix en les xarxes socials.
No consten.
No consten.
Recursos documentals
Bibliografia
FULLANA, Pere; TUR, Margalida; VILLALONGA, Andreu Josep (1999). Guia dels pobles de Mallorca. Alaró. Hora nova. Palma.
GUASP GELABERT, Bartomeu (1968). Nuestra Señora del Refugio en el castillo de Alaró. Im. Sagrados Corazones. Palma.
Guia de pancaritats i ermites de Mallorca. (2008). Gràfiques Gelabert. Sa Pobla.
SASTRE RAYO, Gabriel; ORDINAS MARI, Antònia (1979). Alaró: Aspectes històrics, costums i tradicions. Editorial Cort. Palma.
Informació tècnica
Data de realització
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
Segon diumenge de Pasqua, també conegut com a Diumenge de l’Àngel
Miquel Frontera Serra i Juan José Soler Martínez
Persona validadora
Persones redactores de la fitxa
Marina Calvo Pérez; LABRIT PATRIMONI (Klara Larruzea i Gaizka Aranguren)
Juan José Soler Martínez