La Camamil·lada

Veïnats d’Alaró

Català de Mallorca

La Camamil·lada és una excursió col·lectiva que té com a objectiu collir camamil·la. És una activitat que s’emmarca en les festes de Sant Pere del nucli de los Damunts d’Alaró. Cap a finals de juny es va a un puig de la serra de Tramuntana per collir-hi la planta, ja que és el moment òptim de floració. Després es fa un berenar de germanor.

Els darrers anys s’ha duit a terme al puig de sa Font, situat a la serra de Tramuntana, entre Tossals Verds, el Puig Major i el puig de sa Rateta. El camí d’ascens comença a la font des Noguer. Les plantes de camamil·la comencen a aparèixer al paisatge prop del cim i moltes es troben en roques on cal enfilar-se.

Normalment es fa el dissabte més proper a Sant Pere.

La Camamil·lada és una activitat que es duu a terme en el marc de les festes de Sant Pere, que es fan al voltant del 29 de juny, al barri de los Damunt del poble d’Alaró. Es tracta de la recuperació d’una pràctica antiga que es feia al poble i en què alguns veïnats anaven a cercar camamil·la a la muntanya durant aquelles dates, que és quan es troba en l’estat òptim per ser collida. El programa de festes convoca els participants a un indret d’Alaró (normalment el bar Sa Granja) abans que surti el sol, devers les 5.30 h del matí. Per assistir-hi, és convenient inscriure’s a través de WhatsApp, al número indicat al programa de festes. L’afluència és d’una trentena de persones, tot i que en alguna ocasió han estat menys.

Un cop concentrat tot el personal, s’organitzen cotxades per anar fins a la font des Noguer, vora l’embassament de Cúber, al terme municipal d’Escorca. D’allà comença una excursió de prop d’una hora de durada fins arribar al puig de sa Font, passant per la coma des Ases. El recorregut passa per un camí fitat i hi ha desnivells pronunciats. Quan es passa per un portell que dona pas al vessant sud i el terreny torna a enfilar-se, es comencen a trobar exemplars de camamil·la groga (santolina chamaecyparissus). La planta creix normalment als vessants que estan encarats al sol i on l’aigua regalima; així, és comú trobar-la en roques on els participants s’enfilen per collir-ne. Per a això, es tallen amb cura des de mitja tija, sense eixermar tota la planta, a fi que puguin tornar a créixer les flors. Normalment s’empra un ganivet, un trinxet o unes tisores i es fan manats que es fermen amb un elàstic i es guarden en una bossa de tela. Cada collidor sol agafar una vintena de manats.

L’alçada és, segons alguns participants, un factor que determina la maduració i la intensitat de l’olor. La floració té lloc des de mitjan juny (un poc abans de Sant Joan) i es pot allargar fins a mitjan juliol en algunes zones. El nivell de precipitacions també és important i es coneix que, si ha fet neu a l’hivern, serà positiu per a la camamil·la. Així mateix, en el recorregut hi ha exemplars particulars, com és el cas d’una planta que fa les flors de color taronja o una altra que viu dins una encletxa i que tarda més en florir.

Després d’una bona estona trescant pel rocam i el cim del puig collint camamil·la, es torna a la font des Noguer, on un parell de persones que han quedat a baix tenen preparat trempó, que s’acompanya de pa i companatge, refrescos i ensaïmada per fer un berenar de germanor. En tornar a Alaró, es reparteixen els manats de camamil·la a amics i veïnats, especialment gent gran que agraeix molt el gest; algunes persones demanen als collidors que els en duguin. La camamil·la es deixa en un lloc a l’ombra, entre una setmana i deu dies perquè s’assequi. L’ús principal és per fer infusió, que serveix per al mal de panxa, per als nirvis, com a desinfectant o per fer net els ulls. La venda està totalment prohibida.

Antigament, grups d’alaroners pujaven a la muntanya a cercar camamil·la en l’època de floració, a partir de la segona quinzena de juny. Se solia collir al voltant de Sant Joan Baptista i Sant Pere. Actualment, pot avançar-se tot depenent de la calor. A banda d’aquesta pràctica popular, també s’ha de dir que alguns contrabandistes aprofitaven el recorregut per la muntanya per collir camamil·la.

La tradició d’anar a collir camamil·la es va recuperar i formalitzar el 2005, per la motivació de diversos veïnats de los Damunt, que varen demanar a Jaume Ferrer Mas que organitzàs la primera Camamil·lada. Jaume coneixia bé el tema ja que, quan tenia 14 anys, el seu oncle el va dur per primera vegada a la font de sa Parra, a Orient, a collir camamil·la. Aquest fet va fer despertar en Jaume la passió per aquesta pràctica i pel senderisme a la Serra.

Actualment, com s’ha dit, l’eixida es fa al puig de sa Font, però abans s’anava al puig de l’Ofre, on es va exhaurir, perquè l’amo de la tanca on creixia la va cremar i llaurar. Després, es pujava al puig de sa Rateta on ja tampoc se’n troba.

En resum, la principal transformació és que era una pràctica popular i un tant espontània, que es va recuperar i es va convertir en una activitat del programa de festes de los Damunt. També s’ha de dir que hi ha un altre grup d’alaroners que hi va un altre dia pel seu compte.

Camamil·la groga

La Camamil·lada s’anuncia al programa de festes de los Damunt i les persones interessades s’han d’apuntar per telèfon. Després, es crea un grup de WhatsApp per concretar-la i donar-ne indicacions. Jaume Ferrer és el màxim responsable de l’organització, és qui comana l’ensaïmada i, a més, puja a l’indret on s’anirà a cercar camamil·la, una setmana abans, per comprovar l’estat de les plantes. Per altra banda, hi ha responsables de dur les begudes i el menjar i de tenir-ho tot preparat a la font des Noguer, on es fa el berenar.

No hi ha cap ofici relacionat amb aquesta manifestació, si bé s’han de tenir presents uns coneixements mínims de la muntanya i de la camamil·la.

Ganivet, trinxet o tisores; sac o bossa, elàstics. La roba i el calçat han de ser adequats.

No hi ha una organització formal, si bé l’Ajuntament és qui assumeix les despeses del berenar i ho inclou dins el programa. La persona que coordina l’activitat és Jaume Ferrer.

Serra de Tramuntana (patrimoni de la UNESCO); barri de los Damunt; festes de Sant Pere

La funció evocadora i testimonial va lligada al fet que és una activitat que s’ha recuperat i que vol mantenir viva una pràctica que es duia a terme a nivell popular. La funció restitutiva hi té molt a veure, ja que es tracta d’una manifestació que, si bé no se sap si havia desaparegut del tot, sí que havia quedat invisibilitzada.

Veïnats d’Alaró de diverses edats (de 20 anys fins a més de 60). També gent d’altres pobles.

En paraules de Jaume Ferrer, anar a cercar camamil·la «és una cosa que duc dins el cor i el cap». En aquest sentit, s’ha de fer èmfasi en la importància històrica que ha tengut la serra de Tramuntana i els usos que la població n’ha fet. Recuperar el fet d’anar a cercar camamil·la ens parla d’aquest lligam entre humà i natura i de la significació i pervivència.

La transmissió d’aquesta pràctica ha estat per la via consuetudinària i, en el cas de l’organització de la Camamil·lada, hi han tengut a veure la via familiar i la motivació d’alguns veïnats. S’ha de tenir present el paper de Jaume Ferrer i el suport de l’Ajuntament d’Alaró.

Actualment és una activitat consolidada del programa de festes de los Damunt. S’haurà de veure si, en el futur, algú agafa el relleu de Jaume Ferrer i si l’Ajuntament segueix incloent aquesta activitat en el programa de festes. El canvi climàtic o un ús abusiu de la collita serien factors de risc.

Jaume Ferrer assenyala el canvi climàtic com un factor de risc, ja que pot tenir efectes adversos sobre la floració de la planta. Però és optimista amb la pervivència d’aquesta activitat, que sembla consolidada en el marc del programa de festes de Sant Pere.

La recuperació i inserció dins el programa de festes és clau en aquest sentit.  

31/07/2024

Marcel Pich Esteve