Estar i seure a la fresca: pràctiques de socialització veïnal

Veïnats d’Alaró

Prendre la fresca

Català de Mallorca

Estar a la fresca és una forma de socialització que duen a terme alguns grups de persones a molts pobles de Mallorca, com és el cas d’Alaró. Els capvespres d’estiu se surt al carrer amb cadires i es fa la xerrada amb els veïnats.

Carrers del nucli d’Alaró

Estar a la fresca és una activitat comunitària que té lloc a diferents llocs d’Alaró durant els mesos d’estiu. Consisteix, bàsicament, a compartir una estona amb els veïnats més propers els capvespres. Les persones treuen cadires al carrer, seuen i conversen. L’objectiu és doble: d'una banda, romandre en un lloc amb una temperatura més fresca que la que hi pugui haver dins la casa i, de l'altra, socialitzar amb els veïnats. És una pràctica que actualment du a terme la gent més gran, així que s’ha d’associar a les cures, ja que, per a algunes persones, és el moment del dia en què tenen companyia. És també una manera de compartir informacions de fets que succeeixen al poble.

A Alaró, hi ha diversos grups de veïnats que surten a prendre la fresca. Un exemple el trobam al carreró d’en Manyoles, una petita via sense sortida on no hi passen cotxes, a excepció del d’algun veïnat que hi té la cotxeria. En aquest carreró, s’ajunta un grup d’unes set dones que surten a la fresca de juny a setembre.

L’hora de sortida és variable, però se situa al voltant de les 18.30 h. No hi ha cap convocatòria prèvia, simplement, surten perquè és costum; si alguna encara no hi és, l’avisen tocant a la porta. Si bé surten cada dia, els diumenges potser algunes se’n van a jugar a bingo, a fora vila o a prendre qualque cosa. La vetlada es pot allargar fins a la nit i s’interromp per sopar, tot i que, de vegades, decideixen treure taules i compartir el menjar al carrer. Això passa tant de manera espontània com en dates assenyalades, com quan algú celebra l’aniversari o el sant. També es fa un sopar per les festes de Sant Roc i es conviden els veïnats nouvinguts.

Les veïnades asseguren que parlen de molts temes, des de l’actualitat més global fins a notícies del poble; expliquen que qualque vegada discuteixen, però que s’estimen i això fa que la cosa no vagi a més. Totes elles són viudes i sortir a la fresca és una manera de fer pinya i de cuidar-se mútuament; reconeixen la importància del veïnatge com a pilar bàsic de suport mutu. Afirmen que, d’ençà que els homes no hi són, els temes de conversa han canviat i que disposen de més llibertat per parlar de certs temes.

A més de les cadires i qualque taula, també duen repel·lent de moscards per cremar. Quan ha de passar un cotxe, s’aixequen, retiren les cadires i, després, les tornen a col·locar. Si passen coneguts, normalment gent gran, s’aturen a saludar. De tant en tant, transiten estrangers pel carrer principal i fan una aturada al carreró per fer una foto a les dones que prenen la fresca.

Sortir al carrer a prendre la fresca és una activitat que té una llarga tradició a Mallorca i a molts indrets de la Mediterrània. És i ha estat una forma important de socialització, de construir xarxa veïnal, d'ajuda mútua i d'assabentar-se de les notícies. Aquesta manifestació ha anat minvant en les darreres dècades pels canvis de costums globals, més basats en el consum individual, i en la manera de fer vida comunitària. També s’han de tenir presents altres factors que hi poden influir, com la popularització dels aires condicionats.

En el cas d’Alaró, com en molts altres pobles, l’aparició dels vehicles va tenir un fort impacte en la pràctica de prendre la fresca. Els cotxes aparcats varen començar a ocupar els llocs on tradicionalment es duia a terme aquesta pràctica. De fet, dos dels llocs on encara es pren la fresca al poble són espais on no hi passen o gairebé no hi passen cotxes.

En el cas del carreró d’en Manyoles, quan els veïnats estaven a la fresca, també hi solia haver infants. Aquests jugaven a bolles o se’ls explicaven contes, entre altres activitats. Fa una vintena d’anys, el carrer no estava empedrat i, temps enrere, només hi havia un fanal.

L’activitat no requereix cap preparatiu complex més que treure les cadires al carrer i, si escau, avisar la resta de veïnats. En alguns casos, es fan sopars i això implica preparar sopar i treure taules.

Cadires i repel·lent de moscards. En els casos en què se sopa, es treuen taules, plats, coberts i tassons, entre d'altres.

Persones que viuen al mateix carrer o barri i que s’agrupen per prendre la fresca.

Festes de Sant Roc; nucli històric d’Alaró

Bàsicament veïnats d’Alaró d’edat avançada

Prendre la fresca és una activitat que ofereix un espai i un temps perquè els veïnats es trobin i es facin companyia. Això té una importància rellevant, especialment per a la gent més gran.  

Consuetudinària, popular

És una pràctica que desapareix i que, actualment, només du a terme la gent gran. L’ocupació de l’espai públic per part dels cotxes en dificulta la viabilitat. Així mateix, s’ha de tenir present l’arribada de població estrangera, que sol ser aliena a aquest tipus de manifestacions comunitàries.

Les persones entrevistades assenyalen l’arribada del vehicle privat com «la mort» de la pràctica d’estar a la fresca. Més enllà del tema espacial, hi ha la preocupació per la seguretat, especialment per als infants.

CASTELLANA AREGALL, Antònia (2005). «Les dones, una història ignorada. Entrevista a Cisqueta Baruta i Bordes». L’espai: revista de recerca i divulgació, 60-67.

FORTUÑO, Mariola (2017). «Urbanisme amb mirada de gènere. Representativitat dels treballs re-productius a l’espai urbà». Gènere i política. Arquitectura i urbanisme des de la perspectiva de gènere, 173-191. Institut Valencià de l’Edificació - Generalitat Valenciana.

MIQUEL i SERRA, Domènech (1994). «Sant Cugat vers el futur». Taula rodona organitzada per Amics de la Unesco de Sant Cugat. GAUSAC. Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, (4), 111-115.

TAHULL FORT, Joan (2022). «'Salir al fresco' en Vallfogona de Balaguer (Lleida): ¿Por qué los vecinos salen a las calles las noches de verano?». Antropología Experimental, (22), 483-494.

«Un misteriós mural a Porreres canvia la forma de prendre la fresca» (IB3): <https://www.youtube.com/watch?v=T6gAq7ZODbU>.

07-08-2024