Festes de Sant Roc
Festes de Sant Roc
Vídeos
IPCIM_ALARO_010_001
IPCIM_ALARO_010_Entrevista
Identificació
Codi
IPCIM_ALARO_010
Denominació
Festes de Sant Roc
Grup i/o comunitat
Veïnats d’Alaró
Categoria
Festes, creences, rituals i cerimònies; Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; Manifestacions sonores i musicals; Formes de socialització col·lectiva i d’organització social
Altres denominacions
_
Idioma d'expressió / variant dialectal
Català de Mallorca
Descripció breu
Les festes de Sant Roc, com a celebracions patronals d’Alaró, ofereixen un programa ampli, amb activitats per a totes les edats. Hi destaquen el ball dels cossiers, una dansa emblemàtica, i la tradicional desfilada de carrosses, un carnaval d’estiu.
Localització
Municipi
Alaró
Localització
Les festes de Sant Roc es duen a terme en diferents espais del nucli d’Alaró.
Descripció de la localització / espai
Les activitats es desenvolupen a llocs com la plaça de la Vila, el Casal de Son Tugores, l’avinguda de la Constitució, l’església parroquial, el camp d’esports o el teatre, a més de diferents carrers del poble.
Georeferenciació
Datació
Data de realització
Les setmanes prèvies al 16 d’agost
Periodicitat
Anual
Descripció de la data de realització / periodicitat
El 16 d’agost és Sant Roc, patró d’Alaró. Les festes comencen, aproximadament, uns quinze dies abans.
Descripció
Descripció general
Les festes de Sant Roc són les festes patronals del municipi d’Alaró. Juntament amb les festes de Sant Pere (del barri de los Damunts) i les de Sant Antoni, són les més importants del calendari festiu, més enllà de Nadal i Pasqua. Les activitats comencen amb el tradicional pregó i un sopar al carrer, que es va afegir a principi del 2000.
El programa ofereix activitats per a tots els públics, des de revetlles i concerts fins a tornejos esportius, bingo, teatre, actuacions de la coral, el correfoc i les carreres de joies. Dos dels moments centrals de la festa són el ball dels cossiers, que té lloc el 16 d’agost, i la desfilada de carrosses, el 15 d’agost, on també participen els gegants Cabrit i Bassa. Aquesta desfilada és un carnaval estiuenc i mostra la creativitat dels veïnats, amb carrosses d’associacions diverses i de grups d’amics que varien cada any.
A nivell particular, la festa també es viu amb dinars familiars a les llars, on la porcella és un dels plats tradicionals. En les festes de Sant Roc s’ofereixen espais, perquè tothom hi pugui participar; és un esdeveniment inclusiu, que abraça totes les edats i preferències.
Història i transformacions de l'element
Les festes de Sant Roc tenen l’origen en el segle xvii. Alaró va patir una epidèmia de pesta l’any 1652, amb un balanç de 360 víctimes mortals. Aquesta tragèdia va reforçar la devoció del poble envers sant Roc, protector contra les malalties, proclamant-se oficialment com a patró d’Alaró l’any 1771. Així, el 16 d’agost se’n celebra anualment la festivitat.
Un dels actes més concorreguts són, com s’ha dit, les carrosses. Aquestes varen començar a desfilar el 1974, gràcies a la iniciativa popular. Inicialment, aquestes carrosses estaven inspirades en temàtiques rurals, però també en varen anar incorporant de més abstractes, especialment les elaborades per l’artista Manolo Coronado. En els anys posteriors, diferents associacions locals s’hi varen anar sumant, tot i que a mitjan dècada del 2000 es va notar un declivi en la participació, abans d’experimentar un nou impuls que els ha conduït a la popularitat i l’auge actuals.
A final dels anys vuitanta, la recent nascuda Colla de Dimonis es va incorporar a les festes i, amb aquesta, el correfoc. El 1992 es recuperà la dansa tradicional dels cossiers. Recentment, els joves del municipi han introduït l’Alatribu, una nova festa comunitària on es disfressen, fan un sopar de germanor i participen en proves per premiar la colla més original i vistosa.
Amb el pas dels anys, el programa festiu s’ha anat ampliant per integrar activitats diverses; enriquir, així, el patrimoni cultural d’Alaró i fomentar la participació de tota la comunitat.
Matèria primera
_
Processos i preparatius
Els preparatius per a les festes de Sant Roc a Alaró són amplis i inclouen tasques diverses, que s’inicien amb mesos d’antelació per garantir-ne l’èxit. Les carrosses, algunes de les quals es preparen des de l’any anterior, són una part important de la festa i reben molta dedicació en disseny i construcció. Els cossiers també assagen a partir d’uns mesos abans.
A més, el poble es decora amb ornaments festius i s’hi munten escenaris i altres infraestructures. S’han de tenir presents els preparatius dels jocs populars, les competicions esportives o el correfoc, entre d’altres activitats. Tot això requereix una coordinació complexa de l’Ajuntament, les associacions locals i la comunitat.
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
_
Distribució / consum
_
Ofici / coneixements tècnics
Hi ha coneixements bàsics que s’han de tenir present a l’hora d’organitzar els diferents actes: religiosos, organitzatius, legals, logístics, etc. Això, a més d’aquelles capacitats artístiques: com el disseny i muntatge de carrosses, el ball, el teatre o la música; i també les capacitats esportives, entre d’altres.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
S’han de tenir en compte els escenaris, els equips de so, les estructures i el material pirotècnic per al correfoc, la diversitat de materials i d’artefactes per fer les carrosses, el material per fer competicions esportives o els objectes i premis de les corregudes de joies, entre molts d’altres.
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
A més de l’Ajuntament, moltes entitats d’Alaró contribueixen activament en les festes de Sant Roc. Hi participen la banda de música, l’orfeó i altres corals, la colla de dimonis, els cossiers, l’associació cultural Al-Rum i diverses entitats esportives i grups de teatre, entre d’altres. A aquestes col·laboracions s’hi sumen colles d’amics i persones del poble que hi participen a títol individual, aportant idees i treball per enfortir i donar vida a les festes.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
Serra de Tramuntana; nucli històric d’Alaró; església parroquial, Casal de Son Tugores; cossiers d’Alaró (vestits i elements, flabiol), carrosses, correfoc i elements del bestiari popular, entre d’altres.
Ús i funció
Funció evocadora i testimonial, Funció representativa, Funció econòmica, Funció política
Precisions d'ús i funció
Com a festes patronals, són un punt important de trobada, que reflecteix la identitat local i reforça el sentiment de pertinença. També tenen un component evocador i testimonial, ja que permeten mantenir viu el patrimoni cultural immaterial del poble, com el ball dels cossiers, un element essencial de la tradició alaronera. A nivell econòmic, les festes beneficien entitats i establiments locals, especialment els bars i restaurants, que veuen incrementada l’activitat durant aquests dies festius. Finalment, també tenen una funció política, i es converteixen en un espai per reivindicar la identitat del municipi i donar visibilitat a l’equip de govern que les organitza; per exemple, l’Ajuntament distribueix banderoles per penjar als balcons.
Participants / executants
S’involucra en les festes una representació àmplia de la població, amb activitats pensades per a totes les edats i els gustos. A més dels alaroners, aquestes celebracions atreuen cada any visitants i turistes que hi participen i, en molts casos, hi tornen després d’una primera experiència positiva.
Interpretació
Significació simbòlica
Les festes patronals solen ser, a tots els municipis, un esdeveniment destacat del calendari. Les festes de Sant Roc són, com s’ha dit, un dels moments més importants de l’any per a la comunitat alaronera. Són un espai de trobada i de reivindicació del sentiment local. Hi tenen lloc fites importants en el calendari, com són el ball dels cossiers o la desfilada de carrosses.
Significació socioeconòmica
Celebrades a l’agost, un moment de l’any en què molta gent és de vacances, aquestes festes són un punt de retrobament per a aquells que, tot i ser fills del poble, viuen fora la major part de l’any. Tant des d’una perspectiva emocional com en l’àmbit més logístic, les festes actuen com un espai d’interacció social. Alhora, cal considerar l’impacte econòmic que generen, especialment per a establiments com els bars, que gaudeixen d’un augment significatiu d’activitat durant aquestes dates
Salvaguarda
Transmissió
La transmissió es fa per la via popular i consuetudinària i a través de l’activitat de l’Ajuntament. Són molts els actors i agents que hi intervenen.
Viabilitat / riscs
Les festes de Sant Roc tenen una difusió àmplia i assoleixen una gran participació de molts segments socials. La implicació d’entitats i de l’Ajuntament n’assegura la continuïtat.
Valoració de l'individu / grup / comunitat
Les persones entrevistades valoren la gran implicació de les entitats i la diversitat de l’oferta del programa, que permet l’accés a tot tipus de públic.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
La implicació i col·laboració de les entitats i persones a títol individual és el motor de les festes i, per tant, l’acció més important en termes de salvaguarda.
Protecció juridicoadministrativa / reconeixement patrimonial
El reconeixement patrimonial va de la mà del rol que té l’Ajuntament, agent cabdal en l’organització i la divulgació de les festes. Els cossiers varen ser reconeguts pel Consell de Mallorca com a festa d’interès cultural el 2009.
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
Entre altres accions, l’associació Al-Rum va organitzar el 2024 una exposició amb motiu del 50è aniversari de la desfilada de carrosses. A més, també gestiona el concurs de dibuix, que té una llarga trajectòria al municipi.
Recursos documentals
Bibliografia
BORRÀS RIERA, Joana (2023). Vestes dels Cossiers d’Alaró. Estudi de la seva indumentària a partir d’una fotografia de fa 150 anys. Al-Rum.
GUASP GELABERT, Bartomeu (1960). Alaró i la pesta de 1652. Sant Sebastià i Sant Roc. Impremta dels Sagrats Cors. Palma.
«Sant Roc 1992. Els Cossiers (1992) Alaró». Noves i papers. Revista mensual d’informació local, núm. 3.
ISERN RAMIS, Marçal (2023). Un poble en societat. Associacionisme popular i moviment obrer a Alaró (1849–1936). Al-Rum.
TOMÀS RAMIS, Pau (2011). «Ballada dels indis de Manacor, els cossiers d’Algaida i els cossiers d’Alaró a les Fires i Festes de Palma de l’any 1903». A Manacor: Fets i protagonistes: VI Jornades d’Estudis Locals de Manacor: 21 i 22 de maig de 2010 (p. 221-240). Ajuntament de Manacor.
VALLCANERAS JAUME, Francesc (1990). Els Cossiers d’Alaró. Ajuntament d’Alaró.
Videografia
Carrosses de Sant Rock (IB3) - https://www.youtube.com/watch?v=_OTERGnlEl0
Foc i bèsties per celebrar les festes de Sant Roc d’Alaró -
https://www.youtube.com/watch?v=TTrn7QBuKcs
IPCIM_ALARO_010_001
IPCIM_ALARO_010_Entrevista
Informació tècnica
Data de realització
29-10-2024
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
Marcel Pich Esteve
Persona validadora
Marina Calvo Pérez; LABRIT PATRIMONI (Klara Larruzea i Gaizka Aranguren)
Persones redactores de la fitxa
Marcel Pich Esteve
Festes de Sant Roc
Festes de Sant Roc
Vídeos
IPCIM_ALARO_010_001
IPCIM_ALARO_010_Entrevista
Identificació
Codi
Denominació
Grup i/o comunitat
IPCIM_ALARO_010
Festes de Sant Roc
Veïnats d’Alaró
Categoria
Altres denominacions
Idioma d'expressió / variant dialectal
Festes, creences, rituals i cerimònies; Representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; Manifestacions sonores i musicals; Formes de socialització col·lectiva i d’organització social
_
Català de Mallorca
Descripció breu
Les festes de Sant Roc, com a celebracions patronals d’Alaró, ofereixen un programa ampli, amb activitats per a totes les edats. Hi destaquen el ball dels cossiers, una dansa emblemàtica, i la tradicional desfilada de carrosses, un carnaval d’estiu.
Localització
Municipi
Localització
Descripció de la localització / espai
Alaró
Les festes de Sant Roc es duen a terme en diferents espais del nucli d’Alaró.
Les activitats es desenvolupen a llocs com la plaça de la Vila, el Casal de Son Tugores, l’avinguda de la Constitució, l’església parroquial, el camp d’esports o el teatre, a més de diferents carrers del poble.
Georeferenciació
Datació
Data de realització
Periodicitat
Descripció de la data de realització / periodicitat
Les setmanes prèvies al 16 d’agost
Anual
El 16 d’agost és Sant Roc, patró d’Alaró. Les festes comencen, aproximadament, uns quinze dies abans.
Descripció
Descripció general
Les festes de Sant Roc són les festes patronals del municipi d’Alaró. Juntament amb les festes de Sant Pere (del barri de los Damunts) i les de Sant Antoni, són les més importants del calendari festiu, més enllà de Nadal i Pasqua. Les activitats comencen amb el tradicional pregó i un sopar al carrer, que es va afegir a principi del 2000.
El programa ofereix activitats per a tots els públics, des de revetlles i concerts fins a tornejos esportius, bingo, teatre, actuacions de la coral, el correfoc i les carreres de joies. Dos dels moments centrals de la festa són el ball dels cossiers, que té lloc el 16 d’agost, i la desfilada de carrosses, el 15 d’agost, on també participen els gegants Cabrit i Bassa. Aquesta desfilada és un carnaval estiuenc i mostra la creativitat dels veïnats, amb carrosses d’associacions diverses i de grups d’amics que varien cada any.
A nivell particular, la festa també es viu amb dinars familiars a les llars, on la porcella és un dels plats tradicionals. En les festes de Sant Roc s’ofereixen espais, perquè tothom hi pugui participar; és un esdeveniment inclusiu, que abraça totes les edats i preferències.
Història i transformacions de l'element
Matèria primera
Processos i preparatius
Les festes de Sant Roc tenen l’origen en el segle xvii. Alaró va patir una epidèmia de pesta l’any 1652, amb un balanç de 360 víctimes mortals. Aquesta tragèdia va reforçar la devoció del poble envers sant Roc, protector contra les malalties, proclamant-se oficialment com a patró d’Alaró l’any 1771. Així, el 16 d’agost se’n celebra anualment la festivitat.
Un dels actes més concorreguts són, com s’ha dit, les carrosses. Aquestes varen començar a desfilar el 1974, gràcies a la iniciativa popular. Inicialment, aquestes carrosses estaven inspirades en temàtiques rurals, però també en varen anar incorporant de més abstractes, especialment les elaborades per l’artista Manolo Coronado. En els anys posteriors, diferents associacions locals s’hi varen anar sumant, tot i que a mitjan dècada del 2000 es va notar un declivi en la participació, abans d’experimentar un nou impuls que els ha conduït a la popularitat i l’auge actuals.
A final dels anys vuitanta, la recent nascuda Colla de Dimonis es va incorporar a les festes i, amb aquesta, el correfoc. El 1992 es recuperà la dansa tradicional dels cossiers. Recentment, els joves del municipi han introduït l’Alatribu, una nova festa comunitària on es disfressen, fan un sopar de germanor i participen en proves per premiar la colla més original i vistosa.
Amb el pas dels anys, el programa festiu s’ha anat ampliant per integrar activitats diverses; enriquir, així, el patrimoni cultural d’Alaró i fomentar la participació de tota la comunitat.
_
Els preparatius per a les festes de Sant Roc a Alaró són amplis i inclouen tasques diverses, que s’inicien amb mesos d’antelació per garantir-ne l’èxit. Les carrosses, algunes de les quals es preparen des de l’any anterior, són una part important de la festa i reben molta dedicació en disseny i construcció. Els cossiers també assagen a partir d’uns mesos abans.
A més, el poble es decora amb ornaments festius i s’hi munten escenaris i altres infraestructures. S’han de tenir presents els preparatius dels jocs populars, les competicions esportives o el correfoc, entre d’altres activitats. Tot això requereix una coordinació complexa de l’Ajuntament, les associacions locals i la comunitat.
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
Distribució / consum
Ofici / coneixements tècnics
_
_
Hi ha coneixements bàsics que s’han de tenir present a l’hora d’organitzar els diferents actes: religiosos, organitzatius, legals, logístics, etc. Això, a més d’aquelles capacitats artístiques: com el disseny i muntatge de carrosses, el ball, el teatre o la música; i també les capacitats esportives, entre d’altres.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
S’han de tenir en compte els escenaris, els equips de so, les estructures i el material pirotècnic per al correfoc, la diversitat de materials i d’artefactes per fer les carrosses, el material per fer competicions esportives o els objectes i premis de les corregudes de joies, entre molts d’altres.
A més de l’Ajuntament, moltes entitats d’Alaró contribueixen activament en les festes de Sant Roc. Hi participen la banda de música, l’orfeó i altres corals, la colla de dimonis, els cossiers, l’associació cultural Al-Rum i diverses entitats esportives i grups de teatre, entre d’altres. A aquestes col·laboracions s’hi sumen colles d’amics i persones del poble que hi participen a títol individual, aportant idees i treball per enfortir i donar vida a les festes.
Serra de Tramuntana; nucli històric d’Alaró; església parroquial, Casal de Son Tugores; cossiers d’Alaró (vestits i elements, flabiol), carrosses, correfoc i elements del bestiari popular, entre d’altres.
Ús i funció
Precisions d'ús i funció
Participants / executants
Funció evocadora i testimonial, Funció representativa, Funció econòmica, Funció política
Com a festes patronals, són un punt important de trobada, que reflecteix la identitat local i reforça el sentiment de pertinença. També tenen un component evocador i testimonial, ja que permeten mantenir viu el patrimoni cultural immaterial del poble, com el ball dels cossiers, un element essencial de la tradició alaronera. A nivell econòmic, les festes beneficien entitats i establiments locals, especialment els bars i restaurants, que veuen incrementada l’activitat durant aquests dies festius. Finalment, també tenen una funció política, i es converteixen en un espai per reivindicar la identitat del municipi i donar visibilitat a l’equip de govern que les organitza; per exemple, l’Ajuntament distribueix banderoles per penjar als balcons.
S’involucra en les festes una representació àmplia de la població, amb activitats pensades per a totes les edats i els gustos. A més dels alaroners, aquestes celebracions atreuen cada any visitants i turistes que hi participen i, en molts casos, hi tornen després d’una primera experiència positiva.
Interpretació
Significació simbòlica
Significació socioeconòmica
Les festes patronals solen ser, a tots els municipis, un esdeveniment destacat del calendari. Les festes de Sant Roc són, com s’ha dit, un dels moments més importants de l’any per a la comunitat alaronera. Són un espai de trobada i de reivindicació del sentiment local. Hi tenen lloc fites importants en el calendari, com són el ball dels cossiers o la desfilada de carrosses.
Celebrades a l’agost, un moment de l’any en què molta gent és de vacances, aquestes festes són un punt de retrobament per a aquells que, tot i ser fills del poble, viuen fora la major part de l’any. Tant des d’una perspectiva emocional com en l’àmbit més logístic, les festes actuen com un espai d’interacció social. Alhora, cal considerar l’impacte econòmic que generen, especialment per a establiments com els bars, que gaudeixen d’un augment significatiu d’activitat durant aquestes dates
Salvaguarda
Transmissió
Viabilitat / riscs
Valoració de l'individu / grup / comunitat
La transmissió es fa per la via popular i consuetudinària i a través de l’activitat de l’Ajuntament. Són molts els actors i agents que hi intervenen.
Les festes de Sant Roc tenen una difusió àmplia i assoleixen una gran participació de molts segments socials. La implicació d’entitats i de l’Ajuntament n’assegura la continuïtat.
Les persones entrevistades valoren la gran implicació de les entitats i la diversitat de l’oferta del programa, que permet l’accés a tot tipus de públic.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Protecció juridicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
La implicació i col·laboració de les entitats i persones a títol individual és el motor de les festes i, per tant, l’acció més important en termes de salvaguarda.
El reconeixement patrimonial va de la mà del rol que té l’Ajuntament, agent cabdal en l’organització i la divulgació de les festes. Els cossiers varen ser reconeguts pel Consell de Mallorca com a festa d’interès cultural el 2009.
Entre altres accions, l’associació Al-Rum va organitzar el 2024 una exposició amb motiu del 50è aniversari de la desfilada de carrosses. A més, també gestiona el concurs de dibuix, que té una llarga trajectòria al municipi.
Recursos documentals
Bibliografia
BORRÀS RIERA, Joana (2023). Vestes dels Cossiers d’Alaró. Estudi de la seva indumentària a partir d’una fotografia de fa 150 anys. Al-Rum.
GUASP GELABERT, Bartomeu (1960). Alaró i la pesta de 1652. Sant Sebastià i Sant Roc. Impremta dels Sagrats Cors. Palma.
«Sant Roc 1992. Els Cossiers (1992) Alaró». Noves i papers. Revista mensual d’informació local, núm. 3.
ISERN RAMIS, Marçal (2023). Un poble en societat. Associacionisme popular i moviment obrer a Alaró (1849–1936). Al-Rum.
TOMÀS RAMIS, Pau (2011). «Ballada dels indis de Manacor, els cossiers d’Algaida i els cossiers d’Alaró a les Fires i Festes de Palma de l’any 1903». A Manacor: Fets i protagonistes: VI Jornades d’Estudis Locals de Manacor: 21 i 22 de maig de 2010 (p. 221-240). Ajuntament de Manacor.
VALLCANERAS JAUME, Francesc (1990). Els Cossiers d’Alaró. Ajuntament d’Alaró.
Videografia
Carrosses de Sant Rock (IB3) - https://www.youtube.com/watch?v=_OTERGnlEl0
Foc i bèsties per celebrar les festes de Sant Roc d’Alaró -
https://www.youtube.com/watch?v=TTrn7QBuKcsInformació tècnica
Data de realització
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
Les setmanes prèvies al 16 d’agost
Marcel Pich Esteve
Persona validadora
Persones redactores de la fitxa
Marina Calvo Pérez; LABRIT PATRIMONI (Klara Larruzea i Gaizka Aranguren)
Marcel Pich Esteve