Parlar d’Alaró
Parlar d’Alaró
Vídeos
IPCIM_ALARO_006_001
IPCIM_ALARO_006_Entrevista
Identificació
Codi
IPCIM_ALARO_006
Denominació
Parlar d’Alaró
Grup i/o comunitat
Veïnats d’Alaró
Categoria
Formes de comunicació
Altres denominacions
Alaroner
Idioma d'expressió / variant dialectal
Català de Mallorca
Descripció breu
El parlar d’Alaró és la manera de parlar autòctona d’aquest municipi. La particularitat principal és l’ús de la e oberta tònica, un tret compartit amb els pobles de Lloseta i Binissalem. Una altra característica és la conjugació de la primera persona del plural del ver esser que és soim i no som.
Localització
Municipi
Alaró
Localització
Descripció de la localització / espai
El parlar alaroner és emprat pels veïnats d’Alaró en qualsevol lloc del municipi.
Georeferenciació
Datació
Data de realització
Durant tot l’any, de manera continuada.
Periodicitat
Contínua
Descripció de la data de realització / periodicitat
L’ús de la parla d’Alaró succeeix de manera quotidiana.
Descripció
Descripció general
El parlar d’Alaró o alaroner és la parla local d’aquest municipi. Forma part del subdialecte mallorquí. La característica principal és l’ús de la e oberta en la síl·laba tònica en lloc de fer-la neutra, com passa majoritàriament a Mallorca. Aquest ús particular de la e agermana Alaró amb els pobles de Lloseta i Binissalem. És, segurament, un dels parlars més diferenciats i notables a Mallorca, juntament amb el solleric i el pollencí. El parlar alaroner té una altra especificitat notable, com és la primera persona del plural del ver esser que, enlloc de ser som, és soim.
El parlar d’Alaró es pot sentir a qualsevol lloc on hi hagi alaroners mantenint una conversa. La e oberta és una especificitat que difícilment es pot percebre més enllà de l’àmbit oral. Així, es pot passejar per la vila sense detectar-ho en el paisatge lingüístic (senyalització, noms de carrers, botigues...). S’ha d’assenyalar, però, un reconeixement escrit en un esdeveniment esportiu com és la Cursa de s’È, que es duu a terme des de fa més de tres dècades a Alaró, Lloseta i Binissalem. Pel que fa a l’ús escrit de soim, sí que es pot trobar en cartelleria (municipal, per exemple), en webs com el dels Dimonis d’Alaró, en xarxes socials és emprat per usuaris i col·lectius (com l’equip de voleibol del municipi), en esdeveniments com les Carrosses de les festes d’estiu o en el nom del grup de teatre Talcomsoim. Altres exemples del parlar d’Alaró en manifestacions de caràcter social poden ser el festival de ball Dancing Soim o l’himne de la Unió Esportiva Alaró, que ha estat recentment versionat pel grup local Duplicats.
Com s’ha dit, la parla d’Alaró és compartida amb Binissalem i Lloseta, dos pobles veïnats. No obstant això, a altres municipis propers, com Consell, no s’utilitza aquest parlar. Consell es va segregar d’Alaró el 1925. A nivell popular, els habitants de Consell, diuen —en to irònic— que ells no fan la e oberta per diferenciar-se dels alaroners.
Història i transformacions de l'element
La e oberta característica del parlar d’Alaró és, segons els experts, un exemple de canvi lingüístic que podria haver tengut lloc cap el segle xix i que s’hauria produït, a més d’Alaró, a Binissalem, Lloseta, Biniamar, Ariany i Porreres, si bé en aquests tres darrers ha desaparegut.
L’ús de la e oberta i de la conjugació soim són els exemples vius més notables del parlar alaroner d’avui en dia. El Diccionari Alcover-Moll recull desenes de paraules pròpies d’Alaró, com adinses, mendinga o nyifla, així com expressions com estar gras com un oró, se n'ha anat amb aquelles pelfes o tenir mala pitola. Segurament, el lèxic i les expressions són el patrimoni que més pèrdues ha patit.
Matèria primera
_
Processos i preparatius
_
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
_
Distribució / consum
_
Ofici / coneixements tècnics
No hi ha cap ofici ni coneixement tècnic concret associat al fet de parlar alaroner. No debades, cal esmentar la tasca que han fet els investigadors (filòlegs, principalment) en l’estudi dels diferents parlars de Mallorca.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
_
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
Entre les organitzacions que han emprat el parlar d’Alaró de manera escrita hi trobam l’Ajuntament d’Alaró, entitats socials (clubs esportius i associacions culturals, entre d’altres), els cossiers o grups musicals com Duplicats.
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
Ús i funció
Funció representativa, Funció evocadora i testimonial, Funció política
Precisions d'ús i funció
La funció representativa va lligada al fet que és un parlar característic que és percebut com un element distintiu, tant dins com fora de l’àrea geogràfica on es parla. La funció evocadora i testimonial té a veure amb l’ús particular que es fa d’aquest parlar per reivindicar la identitat local, que es pot apreciar en cartelleria, publicacions en xarxes, etc. i interpretar-ho, en alguns casos, com una reivindicació. Lligat amb això hi ha la funció política. Un cas clar és l’ús que en fa l’Ajuntament per triar la bandera de festes, en diverses opcions hi apareix «Soim Alaró».
Participants / executants
El parlar d’Alaró és emprat per veïnats catalanoparlants d’aquest municipi, majoritàriament per aquells que pertanyen a famílies autòctones.
Interpretació
Significació simbòlica
Es tracta d’un parlar característic que va lligat a un sentiment de pertinença local i que identifica els parlants quan surten de l’àmbit geogràfic.
Significació socioeconòmica
El parlar d’Alaró s’empra en manifestacions socials i culturals com a element de reconeixement social i col·lectiu.
Salvaguarda
Transmissió
La principal forma de transmissió és l’oral, a través de les famílies alaroneres. L’escola pot ser un element de reforç, si els mestres parlen alaroner. Per altra banda, l’Ajuntament també és un element transmissor, ja que elabora cartells emprant mots com soim.
Viabilitat / riscs
La parla d’Alaró, com molts altres parlars, pot ser víctima d’una tendència global de desaparició de localismes. No obstant això, tant la e oberta com l’ús del soim són manifestacions vives d’aquest parlar, que es transmeten per la via familiar. La migració, tant de gent d’altres pobles de Mallorca com de fora de l’illa, pot ser un risc per al parlar alaroner.
Valoració de l'individu / grup / comunitat
Es destaca la importància que té transmetre la forma de parlar a les generacions futures, perquè forma part de la identitat com a poble. També s’assenyala el risc que té la llengua catalana en general pel creixement del predomini del castellà.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Protecció juridicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Com a reconeixement patrimonial s’ha d’assenyalar l’ús del soim, que és present en cartelleria elaborada pel consistori local.
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
Recursos documentals
Bibliografia
BIBILONI, Gabriel (2016). El català de Mallorca. La fonètica. Lleonard Muntaner editor, 2016. ISBN 978-84-16554-04-1.
CANUT, Jaume (31-03-2019). Mireia Pol Pons: «Es posible que la 'è' abierta propia de Binissalem desaparezca en un futuro». Diario de Mallorca. Recuperat de: https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2019/03/31/mireia-pol-pons-posible-abierta-2888890.html
MOLL, Francesc de Borja (1990). El parlar de Mallorca. Editorial Moll.
POL PIENS, Mireia (2016). Anàlisi del tractament actual de les ['e] i ['ɛ] en el parlar de Binissalem. Treball de fi de grau, UIB.
PUIGRÒS CALDENTEY, Maria Antònia (2001). «Anàlisi del sistema vocàlic balear». Llengua & literatura, 12, 2001.
VENY, Joan (1978). Els parlars catalans. Ed. Dopesa.
Videografia
Himne de la Unió Esportiva Alaró https://www.youtube.com/watch?v=83U5izVZJ_8
Un grup d’amics d’Alaró cerquen dones al caló des Moro (IB3)
IPCIM_ALARO_006_001
IPCIM_ALARO_006_Entrevista
Informació tècnica
Data de realització
04-07-2024
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
Marcel Pich Esteve
Persona validadora
Tomàs Vibot Railakari; LABRIT PATRIMONI (Klara Larruzea i Gaizka Aranguren)
Persones redactores de la fitxa
Marcel Pich Esteve
Parlar d’Alaró
Parlar d’Alaró
Vídeos
IPCIM_ALARO_006_001
IPCIM_ALARO_006_Entrevista
Identificació
Codi
Denominació
Grup i/o comunitat
IPCIM_ALARO_006
Parlar d’Alaró
Veïnats d’Alaró
Categoria
Altres denominacions
Idioma d'expressió / variant dialectal
Formes de comunicació
Alaroner
Català de Mallorca
Descripció breu
El parlar d’Alaró és la manera de parlar autòctona d’aquest municipi. La particularitat principal és l’ús de la e oberta tònica, un tret compartit amb els pobles de Lloseta i Binissalem. Una altra característica és la conjugació de la primera persona del plural del ver esser que és soim i no som.
Localització
Municipi
Localització
Descripció de la localització / espai
Alaró
El parlar alaroner és emprat pels veïnats d’Alaró en qualsevol lloc del municipi.
Georeferenciació
Datació
Data de realització
Periodicitat
Descripció de la data de realització / periodicitat
Durant tot l’any, de manera continuada.
Contínua
L’ús de la parla d’Alaró succeeix de manera quotidiana.
Descripció
Descripció general
El parlar d’Alaró o alaroner és la parla local d’aquest municipi. Forma part del subdialecte mallorquí. La característica principal és l’ús de la e oberta en la síl·laba tònica en lloc de fer-la neutra, com passa majoritàriament a Mallorca. Aquest ús particular de la e agermana Alaró amb els pobles de Lloseta i Binissalem. És, segurament, un dels parlars més diferenciats i notables a Mallorca, juntament amb el solleric i el pollencí. El parlar alaroner té una altra especificitat notable, com és la primera persona del plural del ver esser que, enlloc de ser som, és soim.
El parlar d’Alaró es pot sentir a qualsevol lloc on hi hagi alaroners mantenint una conversa. La e oberta és una especificitat que difícilment es pot percebre més enllà de l’àmbit oral. Així, es pot passejar per la vila sense detectar-ho en el paisatge lingüístic (senyalització, noms de carrers, botigues...). S’ha d’assenyalar, però, un reconeixement escrit en un esdeveniment esportiu com és la Cursa de s’È, que es duu a terme des de fa més de tres dècades a Alaró, Lloseta i Binissalem. Pel que fa a l’ús escrit de soim, sí que es pot trobar en cartelleria (municipal, per exemple), en webs com el dels Dimonis d’Alaró, en xarxes socials és emprat per usuaris i col·lectius (com l’equip de voleibol del municipi), en esdeveniments com les Carrosses de les festes d’estiu o en el nom del grup de teatre Talcomsoim. Altres exemples del parlar d’Alaró en manifestacions de caràcter social poden ser el festival de ball Dancing Soim o l’himne de la Unió Esportiva Alaró, que ha estat recentment versionat pel grup local Duplicats.
Com s’ha dit, la parla d’Alaró és compartida amb Binissalem i Lloseta, dos pobles veïnats. No obstant això, a altres municipis propers, com Consell, no s’utilitza aquest parlar. Consell es va segregar d’Alaró el 1925. A nivell popular, els habitants de Consell, diuen —en to irònic— que ells no fan la e oberta per diferenciar-se dels alaroners.
Història i transformacions de l'element
Matèria primera
Processos i preparatius
La e oberta característica del parlar d’Alaró és, segons els experts, un exemple de canvi lingüístic que podria haver tengut lloc cap el segle xix i que s’hauria produït, a més d’Alaró, a Binissalem, Lloseta, Biniamar, Ariany i Porreres, si bé en aquests tres darrers ha desaparegut.
L’ús de la e oberta i de la conjugació soim són els exemples vius més notables del parlar alaroner d’avui en dia. El Diccionari Alcover-Moll recull desenes de paraules pròpies d’Alaró, com adinses, mendinga o nyifla, així com expressions com estar gras com un oró, se n'ha anat amb aquelles pelfes o tenir mala pitola. Segurament, el lèxic i les expressions són el patrimoni que més pèrdues ha patit.
_
_
Objectiu de l'activitat / procés / tècnica
Distribució / consum
Ofici / coneixements tècnics
_
_
No hi ha cap ofici ni coneixement tècnic concret associat al fet de parlar alaroner. No debades, cal esmentar la tasca que han fet els investigadors (filòlegs, principalment) en l’estudi dels diferents parlars de Mallorca.
Eines, infraestructures i objectes emprats i/o accessoris
Formes d'organització social / organitzacions formals o informals
Patrimoni relacionat (patrimoni natural / béns mobles / béns immobles / béns immaterials associats)
_
Entre les organitzacions que han emprat el parlar d’Alaró de manera escrita hi trobam l’Ajuntament d’Alaró, entitats socials (clubs esportius i associacions culturals, entre d’altres), els cossiers o grups musicals com Duplicats.
Ús i funció
Precisions d'ús i funció
Participants / executants
Funció representativa, Funció evocadora i testimonial, Funció política
La funció representativa va lligada al fet que és un parlar característic que és percebut com un element distintiu, tant dins com fora de l’àrea geogràfica on es parla. La funció evocadora i testimonial té a veure amb l’ús particular que es fa d’aquest parlar per reivindicar la identitat local, que es pot apreciar en cartelleria, publicacions en xarxes, etc. i interpretar-ho, en alguns casos, com una reivindicació. Lligat amb això hi ha la funció política. Un cas clar és l’ús que en fa l’Ajuntament per triar la bandera de festes, en diverses opcions hi apareix «Soim Alaró».
El parlar d’Alaró és emprat per veïnats catalanoparlants d’aquest municipi, majoritàriament per aquells que pertanyen a famílies autòctones.
Interpretació
Significació simbòlica
Significació socioeconòmica
Es tracta d’un parlar característic que va lligat a un sentiment de pertinença local i que identifica els parlants quan surten de l’àmbit geogràfic.
El parlar d’Alaró s’empra en manifestacions socials i culturals com a element de reconeixement social i col·lectiu.
Salvaguarda
Transmissió
Viabilitat / riscs
Valoració de l'individu / grup / comunitat
La principal forma de transmissió és l’oral, a través de les famílies alaroneres. L’escola pot ser un element de reforç, si els mestres parlen alaroner. Per altra banda, l’Ajuntament també és un element transmissor, ja que elabora cartells emprant mots com soim.
La parla d’Alaró, com molts altres parlars, pot ser víctima d’una tendència global de desaparició de localismes. No obstant això, tant la e oberta com l’ús del soim són manifestacions vives d’aquest parlar, que es transmeten per la via familiar. La migració, tant de gent d’altres pobles de Mallorca com de fora de l’illa, pot ser un risc per al parlar alaroner.
Es destaca la importància que té transmetre la forma de parlar a les generacions futures, perquè forma part de la identitat com a poble. També s’assenyala el risc que té la llengua catalana en general pel creixement del predomini del castellà.
Mesures de salvaguarda preses pel grup / comunitat
Protecció juridicoadministrativa / reconeixement patrimonial
Altres mesures de salvaguarda / promoció / difusió
Com a reconeixement patrimonial s’ha d’assenyalar l’ús del soim, que és present en cartelleria elaborada pel consistori local.
Recursos documentals
Bibliografia
BIBILONI, Gabriel (2016). El català de Mallorca. La fonètica. Lleonard Muntaner editor, 2016. ISBN 978-84-16554-04-1.
CANUT, Jaume (31-03-2019). Mireia Pol Pons: «Es posible que la 'è' abierta propia de Binissalem desaparezca en un futuro». Diario de Mallorca. Recuperat de: https://www.diariodemallorca.es/part-forana/2019/03/31/mireia-pol-pons-posible-abierta-2888890.html
MOLL, Francesc de Borja (1990). El parlar de Mallorca. Editorial Moll.
POL PIENS, Mireia (2016). Anàlisi del tractament actual de les ['e] i ['ɛ] en el parlar de Binissalem. Treball de fi de grau, UIB.
PUIGRÒS CALDENTEY, Maria Antònia (2001). «Anàlisi del sistema vocàlic balear». Llengua & literatura, 12, 2001.
VENY, Joan (1978). Els parlars catalans. Ed. Dopesa.
Videografia
Himne de la Unió Esportiva Alaró https://www.youtube.com/watch?v=83U5izVZJ_8
Un grup d’amics d’Alaró cerquen dones al caló des Moro (IB3)
Informació tècnica
Data de realització
Actualitzacions de la fitxa
Persones investigadores
Durant tot l’any, de manera continuada.
Marcel Pich Esteve
Persona validadora
Persones redactores de la fitxa
Tomàs Vibot Railakari; LABRIT PATRIMONI (Klara Larruzea i Gaizka Aranguren)
Marcel Pich Esteve