Activitat

Nom artístic

Antoni Janer Torrens

Públic destinatari

Jove / adult

Durada

1 hora i 15 min (aprox.)

Preu (BI+IVA)

393,25 € cada conferència

Espai

Interior

Any incorporació CACIM

09/11/2017

Sinopsi/Resum

Aquest conjunt de xerrades és una convidada a reflexionar sobre el passat clàssic de diferents actes i manifestacions humanes, com són el suïcidi, les llengües del món o  la lectura en silenci. Cada xerrada és independent, de manera que es poden contractar cada una per separat.

Programa

«Semper dolens: reflexions filosòfiques sobre el suïcidi»
Al món hi ha més morts per suïcidi que per accident de trànsit.
Albert Camus, autor d’El Mite de Sísif (1942), insistí que “el vertader problema filosòfic és el suïcidi”. Avui els estudis psiquiàtrics asseguren que el 90% dels suïcidis estan relacionats amb una patologia mental. Aquesta premissa, però, es pot posar en dubte tenint en compte l’evolució de la concepció del suïcidi al llarg de la història de la humanitat. Al segle I dC el filòsof Sèneca entengué el suïcidi com un acte de llibertat molt valent, mai de desesperació, que realitza l’ésser humà per abandonar una vida no sempre digna. I en època moderna, el sociòleg francès Emile Durkheim, autor del llibre El suïcidi (1897) va ser un dels primers a intentar entendre en profunditat un fenomen que encara avui és un tabú.
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: a partir de 16 anys

«La meravellosa història de les llengües del món»
Actualment es calcula que es parlen al món unes sis mil llengües, en dos-cents cinquanta estats diferents. Tot fa preveure que al llarg d’aquest segle en desapareixeran la meitat. El perquè de tanta diversitat lingüística és un misteri que s’intentà desxifrar a partir del segle XVIII. Fou aleshores quan sorgiren els primers estudiosos que s’atreviren a qüestionar la teoria bíblica de la torre de Babel. Havia arribat el moment de seguir el rastre, amb mètodes científics, d’una hipotètica llengua mare, de la qual derivessin totes les altres. La xerrada també serà un punt de reflexió sobre els prejudicis lingüístics i l’antropologia lingüística.
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: tots els públics

«Per què llegim en silenci? Una història de la lectura»
Avui dia la lectura s’ha convertit en un acte solitari, íntim i, sobretot, silenciós. Als inicis de la paraula escrita, però, la norma habitual fou llegir en veu alta. El canvi de tendència no es produí fins al segle IX dC, amb la generalització dels signes de puntuació. Aquesta xerrada intenta parlar sobre la transformació de l’acte de llegir i sobre els suports que ha tingut l’escriptura al llarg del temps.
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: tots els públics

«La recuperació de la memòria històrica a Mallorca»
“Contau el que va passar l’any 1936 perquè̀ ho diran i no ho creuran”. A principi del 2000 aquesta frase fou estampada a la tomba familiar de Climent Garau, el darrer batle republicà̀ de Porreres, afusellat juntament amb sis dels seus regidors. La deia en vida la germana del batle per deixar constància de l’horror feixista que s’havia viscut a Mallorca durant la Guerra Civil. 
La xerrada pretén incentivar el debat social sobre les dimensions reals d’un període que, durant dècades, inspirà el major dels silencis. La impunitat dels botxins, la divisió́ de la societat entre ‘vencedors’ i ‘vençuts’ o l’existència de morts encara en fosses comunes posen de relleu la necessitat de trencar tabús per tal de dignificar la memòria democràtica de les Illes. El punt de partida de la xerrada serà el llibre de l’autor Memòria d’una amnèsia. La història amagada del franquisme a les Balears (Nova Editorial Moll, 20025)
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: a partir de 12 anys

«Història i conseqüències del turisme a les Balears»
El turisme ha estat un autèntic tsunami per a les Balears. L’Arxipèlag ha canviat més durant els últims setanta anys que durant els set segles anteriors. A final dels anys cinquanta, amb l’ajuda dels EUA, el franquisme s’aferrà a la indústria de sol i platja per sortir de l’autarquia. A poc a poc, el boom turístic aniria provocant tot un seguit de canvis, ràpids i profunds, tant en l’economia com en les estructures polítiques, socials i culturals de les Illes. Molts quedaren enlluernats per aquell mannà, que feu oblidar les dures condicions del camp, les estretors de la postguerra i els morts a les cunetes que deixà la Guerra Civil. No en preveieren, però, les terribles conseqüències: superpoblació, una llengua i cultura amenaçades i la depredació i despersonalització del territori.
El punt de partida de la xerrada serà el llibre de l’autor La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears (Nova Editorial Moll, 2022)
Durada: 1 h i 15 min / Públic destinatari: a partir de 12 anys

Característiques de l'espai i condicions tècniques

Per impartir les conferències es requereix un espai tancat amb projector per passar presentacions en Power Point i cadires per a les persones assistents.

L’assistència de públic queda limitada a les característiques de l’espai.

Persona responsable

Antoni Janer Torrens, llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra. És professor de Llatí i Grec a l'IES. Com a periodista, col·labora habitualment a l’Ara Balears i d’altres publicacions.

Dades de contractació

Antoni Janer Torrens
605 450 036
tojaner@hotmail.com