El 12 de setembre de l'any 1276, el rei Jaume II va jurar la Carta de Privilegis i Franqueses a l’església de Santa Eulàlia. Va ser un esdeveniment decisiu per aquesta terra: el naixement d’un nou regne, la Corona de Mallorca, que va canviar el nostre esdevenir i va assentar les bases del que som i de la nostra forma de viure.
Així mateix, el 12 de setembre de l’any 1276 simbolitza una fita història de gran importància, un avanç considerable en els drets i llibertats del poble de Mallorca. Comença aleshores el regnat de Jaume II en el qual s’assoliran fites que quedaran consolidades en el dret privilegiat del Regne de Mallorca fins al segle XVIII.
Fites com, per exemple, la construcció de l’aparell administratiu del regne, la consolidació del sistema municipal a Ciutat de Mallorca, els plans d’ordenació urbana per a la ciutat, la reordenació de les àrees rurals de Mallorca, la creació de serveis com els mercats, la seu comunal i l’abastament d’aigües, la creació del sistema monetari mallorquí i la constitució d’un sistema fiscal estable en expansió durant les dècades següents.
Un pas cap al que són les societats modernes deixant enrere l’obscurantisme dels regnes feudals.
Notícies
Exposició «De la terra al Cel», de Joan Pere Català
Aquest projecte s’emmarca en la BIENNAL B, una iniciativa promoguda per Es Baluard Museu i el Consell de Mallorca, amb la col·laboració d’una àmplia xarxa d’institucions, agents i col·lectius, que vol posar en valor la riquesa material i immaterial de l’illa de Mallorca i de l’arxipèlag balear. Concebut com un projecte transversal, inclusiu i desestacionalitzat, la Biennal B promou la creació d’espais de trobada entre l’art contemporani, l’artesania, la ciència i altres disciplines, per reflexionar sobre el territori d’una manera sostenible a través d’exposicions, accions i altres espais de pensament.
Català Roig ocupa un lloc rellevant en la ceràmica, ja que ha heretat una manera d’entendre l’ofici de ceramista des d’una perspectiva espiritual, estretament vinculada a una filosofia de vida, que dignifica l’objecte senzill sorgit del torn i el porta a una dimensió nova en l’àmbit de l’art. Respecta i emfatitza el ritual i el ritme de la creació de l’objecte ceràmic. Aquesta espiritualitat de l’ofici està pràcticament extingida a Occident. Cal, per tant, preservar-la com una espècie en perill d’extinció.