Darreres notícies
El Consell de Mallorca i l’Institut d’Estudis Baleàrics inicien una campanya d'excavacions arqueològiques a Sòria per localitzar les restes de Jaume IV
El Consell de Mallorca i l’Institut d’Estudis Baleàrics inicien una campanya d'excavacions arqueològiques a Sòria per localitzar les restes de Jaume IV
(04/09/2026)
- Departament de Cultura i Patrimoni
Les feines, que es duran a terme entre el 15 i el 30 de setembre, donen continuïtat a la investigació iniciada el 2008 i se centrarà en l’antiga capella de la Concepció del convent de Sant Francesc
El Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), han emprès una campanya d’excavacions arqueològiques al convent de Sant Francesc de Sòria amb l’objectiu d’aprofundir en la recerca sobre les restes de Jaume IV de Mallorca, darrer monarca de la dinastia privativa del regne. La intervenció es durà a terme entre els dies 15 i 30 de setembre de 2026 i permetrà reprendre, gairebé dues dècades després, els treballs iniciats l’any 2008.
L’equip professional estarà format per tres arqueòlegs —Helena Inglada, Maria Llinàs i Llorenç Vila— i un tècnic auxiliar, amb el suport d’especialistes en cas que sigui necessari. La recerca està coordinada pel professor Gabriel Ensenyat i compta amb la participació d’investigadors especialitzats en la història de Jaume IV i del regne de Mallorca, com Climent Picornell i Josep Mas.
La vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, ha destacat que «aquest projecte és una oportunitat per continuar recuperant i reivindicant la història del regne de Mallorca des del rigor científic». En aquest sentit, ha assenyalat que «donar continuïtat a una investigació iniciada fa gairebé vint anys demostra el compromís del Consell amb la recerca, el patrimoni i el coneixement del nostre passat».
Per part seva, el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears i vicepresident de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Llorenç Perelló, ha remarcat que «la història encara té preguntes pendents, i la recerca és la millor eina per respondre-les». Perelló ha defensat la necessitat d’impulsar projectes que «des del rigor científic contribueixen a ampliar el coneixement sobre episodis i figures cabdals del nostre passat, com és el cas de Jaume IV».
Aquesta nova campanya, han destacat ambdós, és un exemple del valor que té la col·laboració entre institucions i equips investigadors.
Una investigació que va començar el 2008
Aquesta campanya parteix dels resultats obtinguts durant la primera intervenció arqueològica i de la documentació històrica localitzada durant la investigació. En concret, segons el testament de Jaume IV —conservat als Arxius Nacionals de França—, el rei va morir a Sòria i va ordenar ser enterrat a l’església de Sant Francesc de la ciutat. Tot i això, la documentació no permet confirmar de maneradefinitiva que el sepeli es produís en aquest indret, per la qual cosa la constatació arqueològica resulta essencial.
Les investigacions assenyalen com a zona amb més potencial arqueològic l’àrea absidal de l’església primitiva, precisament l’espai de l’antiga capella de la Concepció, on la documentació històrica situa una àrea d’inhumació. Els treballs de georadar i l’excavació realitzada el 2008 varen permetre confirmar l’existència d’estructures i d’un espai construït sota l’antic altar, tot i que la intervenció no va permetre esgotar l’estratigrafia ni determinar si entre aquestes estructures es trobaven les restes de Jaume IV.
La intervenció de 2026 donarà continuïtat a aquesta àrea i ampliarà l’excavació cap a l’absis, fins al mur de tancament de l’antiga capella. L’objectiu és identificar les unitats estratigràfiques i possibles sepulcres relacionats amb els enterraments documentats històricament, així com completar el coneixement arqueològic de l’espai. La superfície prevista d’intervenció és d’aproximadament 115 metres quadrats.
La campanya forma part d’un projecte d’investigació més ampli sobre la figura de Jaume IV i el final de la dinastia privativa mallorquina. La recerca documental prèvia ha permès revisar documentació procedent d’arxius de Mallorca, la Corona d’Aragó, França, Itàlia, el Vaticà, Anglaterra i diversos arxius municipals i provincials, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la vida, les aliances polítiques, els intents de recuperar el regne de Mallorca i les circumstàncies de la seva mort.