Notícies

El Consell de Mallorca signa un conveni de col·laboració amb la propietat de la barca de bou Rafael per a la cessió de l’embarcació

(30/05/2025)

• Departament de Medi Ambient, Medi Rural i Esports

El conseller de Medi Ambient, Pedro Bestard, s’ha desplaçat fins a Palamós per subscriure l’acord que permetrà traslladar-la a Mallorca

El Consell de Mallorca i el propietari actual de la barca de bou Rafael han signat un conveni de col·laboració pel qual es concreta la cessió gratuïta d’ús temporal de l’embarcació fins a la finalització del procés de compra per part de la institució insular.

El vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard, s’ha traslladat fins a Palamós, on es troba amarrada actualment la barca, a fi de, un cop a bord, subscriure, el conveni amb el propietari, Jan Santolaria Curel.

El vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, Pedro Bestard, i el propietari, Jan Santolaria Curel, han subscrit l’acord a bord del Rafael, en el port de Palamós, on es troba amarrada actualment la barca.

Està previst que en el marc d’aquest conveni el Rafael sigui traslladat al taller de mestres d’aixa, que gestiona la Unitat de Patrimoni Marítim, a fi de preparar-ne la restauració futura.

El conseller de Medi Ambient ha mostrat la satisfacció per «haver fet aquest pas que permetrà que Mallorca pugui garantir la conservació d’aquesta embarcació, d’un important valor cultural i patrimonial, i formi part de la nàutica mallorquina».

Pla de restauració en el taller de mestres d’aixa

Encara que aquesta barca de pesca tradicional amb més de 110 anys d’història es troba en bones condicions de navegabilitat, el Departament de Medi Ambient preveu dur a terme un pla de restauració, que consistirà en una revisió completa i acurada de l’estat de conservació i la renovació d’aquells elements deteriorats. Es tractarà d’una intervenció rigorosa, d’acord amb el que marca la Llei de patrimoni per a aquells elements que gaudeixen de la màxima protecció.

En el transcurs de la seva estada al taller, el Rafael serà objecte de visites per part del públic, principalment escolar que podrà conéixer de primera mà la importància patrimonial i cultural d'aquesta embarcació.

En el futur, una vegada realitzada la compra i condicionat el vaixell, es dedicarà a activitats de promoció i difusió del patrimoni ambiental i marítim de la mateixa manera que s'està fent actualment amb una altra embarcació en actiu del Consell de Mallorca, la Balear.

Història de l’embarcació

Cal remuntar-se fins a l’any 1915, quan Jaume Picornell Barceló i els germans Rafael i Bartomeu Font Bosch varen encarregar a les drassanes Llompart de Palma la construcció de dos llaüts per a la pesca a la parella. D’aquesta manera varen néixer el Rafael i el Bartolomé, seguint la tradició constructiva dels mestres d’aixa de Mallorca.

Per a la pesca en parella feien falta dues embarcacions propulsades a vela de característiques similars, la qual cosa exigia d’una bona compenetració entre les dues tripulacions a l'hora de fer les maniobres. Cada llaüt arrossegava un dels punys de la gran xarxa de l'art de bou. El cost dels dos bastiments, pal i antenes inclosos, va ascendir, segons l'últim patró, a la quantitat de 10.000 pessetes de l'època.

A diferència de la seva parella -el Bartolomé- mentre es va dedicar a la pesca, Rafael sempre va pertànyer a la família de Joan Font Picornell, l’últim patró, fins que es va jubilar i el vaixell va passar a la llista esportiva. Aquest fet va possibilitar que Rafael no fos desballestat i actualment estigui en condicions de navegar.

El Rafael és una barca de bou de les de primera generació. Va ser construïda per pescar a vela, només amb la força del vent com a propulsió. Amb 12,90 metres d’eslora, 4,40 metres de mànega i 1,33 metres de puntal va ser construït amb fustes d’alzina i olivera per al costellam i folrat amb pi. Desplaçava originàriament 14.99 tones brutes registrades (TRB) i arborava un sol arbre (pal) amb una gran vela llatina. Té una capacitat per a 25 passatgers.