Sala de premsa

El president Galmés lamenta que “el Govern d’Espanya deixi desamparats els municipis de Mallorca que pateixen l’arribada massiva de pasteres”

(05/09/2026)

• Comunicació i Premsa

El president del Consell de Mallorca, acompanyat del president de l'IMAS, del batle de Ses Salines i del tinent de batle de Santanyí, ha expressat la “seva màxima preocupació” durant la visita a la Colònia de Sant Jordi on encara romanen les embarcacions que han arribat en menys de 24 hores

L’IMAS tutela actualment 465 menors migrants no acompanyats i n’ha rebut 193 durant el 2026, una xifra que manté la tendència a l'alça de 2025 i supera els registres de 2024

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha exigit avui al Govern d’Espanya l’adopció de mesures urgents davant l’increment de les arribades irregulars a les costes de Mallorca. Galmés ha visitat Cala Galiota, a la Colònia de Sant Jordi, acompanyat del president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez; del batle de ses Salines, Guillem Mas, i del primer tinent de batle de Santanyí, Joan Gaspar Aguiló.

La compareixença s’ha produït després que, durant les darreres 24 hores, hagin arribat un centenar de migrants de manera irregular a les costes de Mallorca. Una pastera amb una trentena de migrants va arribar a Cala Santanyí en ple dia i davant la presència de veïnats i banyistes, fet que va generar una gran alarma. A ses Salines, altres migrants varen arribar a la Colònia de Sant Jordi de matinada i varen utilitzar bengales en aproximar-se a la costa.

«Santanyí i ses Salines són dos dels municipis més afectats per l’arribada continuada de pasteres i la seva situació ja és insostenible. Avui els seus ajuntaments tornen a demanar auxili davant una realitat que no poden afrontar tots sols», ha manifestat Galmés després que els batles de tots dos municipis li manifestassin la seva màxima preocupació davant aquesta situació.

El president ha lamentat que el Govern d’Espanya deixi desamparats els municipis de Mallorca que pateixen l’arribada massiva de pasteres, i ha assegurat que el Consell de Mallorca estarà al costat dels dos municipis i els donarà suport en tot allò que estigui al seu abast. Així mateix, ha recordat que les institucions insulars i municipals no disposen de les competències ni dels mitjans necessaris per controlar les fronteres o impedir aquestes arribades.

«El Consell i els ajuntaments complim amb les nostres responsabilitats, però no tenim competències en política migratòria, control de fronteres ni seguretat marítima. No es pot continuar traslladant tota la pressió i totes les conseqüències d’aquesta situació a les administracions locals mentre el Govern d’Espanya mira cap a una altra banda», ha afirmat.

Saturació del sistema de protecció de menors

La pressió migratòria té una incidència directa sobre el sistema de protecció de menors del Consell de Mallorca. Durant el 2026 han arribat a l’illa 193 menors migrants no acompanyats, una xifra que manté la tendència registrada el 2025 i que ja supera els registres de 2024.

Actualment, l’IMAS tutela 465 menors migrants no acompanyats. L’arribada continuada de nins i adolescents ha saturat el sistema, malgrat l’ampliació de places i el reforç dels recursos i del personal impulsats pel Consell per garantir-ne una atenció adequada.

Galmés ha advertit que «Mallorca no pot continuar assumint en solitari una situació que supera àmpliament la seva capacitat». «Des del Consell complim amb les nostres competències i garantim l’atenció i la protecció dels menors, però no podem oblidar que els nins i adolescents amb qui estaran millor amb les seves famílies. Per això, el Govern d’Espanya ha de treballar per evitar que es vegin obligats a abandonar els seus llocs d’origen i perquè puguin créixer i desenvolupar-se amb les seves famílies, amb garanties i oportunitats», ha remarcat.

La ruta mediterrània supera la de Canàries

Les dades confirmen la consolidació de la ruta migratòria del Mediterrani. Aquesta evolució evidencia el desplaçament de la pressió migratòria cap al Mediterrani i, especialment, cap a les Illes Balears. Tot i això, Galmés ha denunciat que el Govern d’Espanya continua sense reconèixer ni dimensionar adequadament la ruta balear.

El president del Consell també ha recordat que ahir va exigir la dimissió immediata del delegat del Govern a les Illes Balears després de conèixer-se l’existència d’informes de les forces de seguretat que advertien d’un risc elevat d’arribades massives per via marítima a la Península i a Balears.

Galmés va denunciar que el Govern d’Espanya havia ocultat una informació especialment sensible per a la seguretat de les Illes i que no havia comunicat quines mesures havia adoptat davant aquesta alerta.

Activació de Frontex i reforç de les fronteres

Davant aquesta situació, el Consell de Mallorca reclama al Govern d’Espanya que sol·liciti de manera immediata l’activació de Frontex a les costes de les Illes Balears, reforci els mitjans destinats al control i la vigilància marítima i adopti les mesures necessàries per garantir la seguretat de les fronteres i la integritat territorial d’Espanya.

La institució insular també exigeix que es reconegui oficialment la ruta migratòria balear i que l’Estat assumeixi les seves responsabilitats, tant en la prevenció de les sortides i el control fronterer com en el finançament de l’atenció als menors migrants no acompanyats.

«Mallorca és frontera sud d’Espanya i d’Europa, però continua desprotegida. Exigim que el Govern d’Espanya actuï, activi Frontex, reforci les fronteres i aporti els mitjans necessaris. Mentre estiguin en risc la seguretat dels ciutadans, la capacitat dels nostres municipis i la qualitat del sistema de protecció de menors, ens trobaran de front», ha conclòs Llorenç Galmés.