L’ordenació territorial consisteix a delimitar normativament els usos i les activitats que s’han de desenvolupar en un espai concret, per configurar un model territorial integral i coherent.
El Consell s’ocupa de dissenyar i d’implantar el model territorial de Mallorca, així com de desenvolupar-lo amb la redacció i gestió dels diferents plans d’ordenació insulars i sectorials, com ara el Pla Territorial Insular de Mallorca, els plans directors sectorials d’àmbit insular amb inclusió de les normes territorials cautelars que els han de precedir i els plans especials territorials.
El Pla Territorial Insular de Mallorca, com a desenvolupament de les directrius d’ordenació territorial, és l’instrument general d’ordenació del territori de Mallorca i dels seus illots i aigües interiors; com a tal, ha d’ordenar tot el que, transcendint l’àmbit estrictament municipal, es refereixi als assentaments humans, a les activitats que es duen a terme sobre el territori, als usos als quals es destina, a la creació de serveis comuns per als municipis i a les mesures per millorar la qualitat de vida i protegir el medi natural.
Els plans directors sectorials són instruments d’ordenació i de planificació que tenen per objecte regular la incidència territorial de les diferents polítiques sectorials. Aquests plans s’adapten i despleguen les previsions de les directrius d’ordenació territorial i del Pla Territorial Insular de Mallorca. Sobre la base de la competència d’ordenació territorial, els plans directors sectorials tenen com a finalitat determinar les prioritats d’actuació i el règim normatiu corresponent de les diferents polítiques sectorials, com ara les turístiques (Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics, PIAT), comercials (Pla Director d’Equipaments Comerciales de Mallorca, PECMA), de carreteres (Pla Director Sectorial de Carreteres) o de residus (Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos).
Els plans especials d’ordenació territorial són instruments de desplegament de detall de les determinacions dels plans territorials insulars i dels plans directors sectorials, i també instruments de planejament autònom, sempre que expressament així ho prevegi una normativa sectorial. En tot cas, els plans especials d’ordenació territorial autònoms han de justificar la coherència amb la normativa sectorial que despleguen i prevalen sobre l’ordenament urbanístic.
Oficina d’Informació Territorial
Des de l’Oficina d’Informació Territorial s’assessora i s’informa la ciutadania i els ajuntaments, especialment pel que fa a la interpretació de la normativa d’ordenació del territori, a l’adaptació dels plans municipals al Pla Territorial Insular i als plans directors sectorials.
El Consell de Mallorca adjudica per 1,1 milions la redacció del projecte de construcció del Tram I del segon cinturó de Palma
El Consell de Mallorca adjudica per 1,1 milions la redacció del projecte de construcció del Tram I del segon cinturó de Palma
(09/07/2024)
- Departament de Territori, Mobilitat i Infraestructures
La Unió Temporal d’Empreses (UTE) Gesix-Ayesa ha estat l’adjudicatària en el concurs públic per impulsar la composició tècnica d’aquesta obra, que té un pressupost de 110 milions i podria iniciar-se a final de 2026 o principi de 2027
El Consell de Mallorca ha adjudicat per 1,1 milions d’euros la redacció del projecte de construcció del Tram I del segon cinturó de Palma. La UTE formada per Gesix-Ayesa ha resultat l’adjudicatària per redactar el projecte definitiu d’aquesta obra que té un pressupost de 110 milions d’euros, podria començar a final de 2026 o principi de 2027, i que és una infraestructura essencial per descongestionar els accessos a Palma.
Les grans infraestructures consten de dos tipus de projecte per tal de poder-se executar. El projecte de traçat, que ja va presentar el mes de gener el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i que defineix únicament com serà l’obra i per on passarà; i ara és el torn del projecte constructiu que és el que estableix la composició tècnica de com s’executarà l’obra, la dotació de serveis, les característiques de càrrega de la infraestructura i els elements i materials a utilitzar en funció de les característiques del terreny.
La redacció del projecte de construcció ha d’anar a càrrec d’una empresa d’enginyeria especialitzada amb aquest tipus d’infraestructures i per això ara s’ha adjudicat la redacció del projecte mitjançant un concurs públic en el qual es presentaren cinc empreses d’enginyeria.
Aquesta infraestructura que impulsa la institució insular, després de romandre paralitzada els darrers quatre anys, té un pressupost de 110 milions d’euros, discorrerà soterrada en part per minimitzar l’impacte paisatgístic i connectarà l’autopista de l’aeroport amb el segon cinturó que comença a Son Ferriol. A més, preveu un aparcament dissuasiu de 450 places vora el Coll d’en Rabassa, una xarxa de vials cívics que connecten aquest nucli, Son Ferriol i l’Hospital de Son Llàtzer amb Palma. També dona una solució a la problemàtica del Coll d’en Rabassa perquè allunya la carretera actual de les cases, que en aquest moment discorr arran de les teulades.
CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE
- El futur enllaç entre l’autopista Ma-19 i el segon cinturó és de tipus «trompeta», en el qual el tronc principal de la Ma-30 (segon cinturó) es desenvolupa a través d’un túnel de 845 m de longitud que comença al costat del Coll d’en Rabassa i finalitza a l’alçada del camí Fondo. El túnel disposarà de dos carrils per sentit, amb calçades separades físicament, i se’l dotarà dels elements de seguretat, drenatge i instal·lacions requerits. Això suposa el canvi principal en el disseny respecte als projectes anteriors, tenint en compte la recerca de minimitzar l’impacte visual que genera una infraestructura d’aquestes característiques.
- El túnel disposa d’un ramal d’accés directe a la zona industrial i comercial, de manera que els vehicles amb origen Palma no han de passar per l’interior del nucli urbà del Coll d’en Rabassa. Eliminarà les cues que es generen per aquest motiu tant a la rotonda del carrer del Cardenal Rossell com al mateix carril de sortida de l’autopista.
- Es fa un disseny nou del pas superior al Coll d’en Rabassa amb l’objectiu d’allunyar la connexió actual amb l’autopista de l’aeroport dels habitatges del barri (que actualment passa arran de les teulades).
- Pel que fa a la proposta d’urbanitzar la zona de la superfície, el disseny destaca la disposició de rotondes per ordenar els nombrosos moviments que els vehicles hi fan. Ambdues rotondes es dissenyen amb una mida de 48 metres de ràdio. La primera modifica substancialment la rotonda que ja hi ha a la zona davant el restaurant Gran Mundo, mentre que la segona se centra en la intersecció actual de la carretera Ma-30 amb el camí Fondo. La connexió entre totes dues es planteja mitjançant un ampli bulevard urbà, amb zones de vianants laterals.
- Tota l’actuació d’urbanització de superfície es completa amb la disposició de carrils bici que connecten la trama urbana del Coll d’en Rabassa amb la zona industrial (Mercapalma i polígon) i comercial (Fan Mallorca), i amb el carril bici que hi ha a Son Ferriol. Com a novetat al projecte, s’introdueix la prolongació i connexió del carril bici fins al carril del carrer de Son Sastre del polígon de Son Malferit (IKEA). S’aconsegueix així la interconnexió completa d’aquest tipus de vial entre el Coll d’en Rabassa, Son Ferriol, Marratxí i Palma.
- També es planteja la disposició d’un aparcament dissuasiu prop de la nova rotonda del Camí Fondo, amb una capacitat de 450 places. La ubicació d’aquest aparcament permet que, en un marc de col·laboració amb l’Ajuntament de Palma, es puguin disposar noves línies llançadores cap al centre de Palma aprofitant la capacitat del camí Fondo.
- Amb la renovació de l’estructura sobre l’autopista del carrer de Guasp, es planteja una actuació complementària amb construcció d’un nou semienllaç de l’autopista Ma-19 a aquesta altura. Els dos nous ramals de connexió directa a l’autopista permetran als residents d’aquesta barriada accedir al nucli urbà de manera més àgil. Cal tenir en compte que el planejament municipal de la zona preveu construir-hi una ronda urbana exterior, ronda a la qual el nou semienllaç esmentat donaria connexió directa.
- El pressupost estimat per a l’actuació completa, pendent d’un ajust exacte que es farà amb la redacció del nou projecte constructiu, és de 110 milions d’euros.